dilluns, 10 de febrer del 2014

El TIL a Eivissa: la realitat

Aquí teniu el resum de l'estudi realitzat per l'Assemblea de Docents a l'illa d'Eivissa.

“REALITAT DE L’APLICACIÓ DEL TIL A L’ILLA D’EIVISSA”
Assemblea de Docents d’Eivissa
Estudi realitzat sobre un total de 29 CEIP (Infantil i Primària) i de 9 IES (Secundària) de l’illa d’Eivissa (exclosos: privat, concertat, i públics amb “Pla Pilot Plurilingüe”).
Aplicació del TIL: els centres l’apliquen com poden. El trilingüisme no es compleix a tots els centres, a causa de la manca de personal preparat.

  


- Contradicció amb les declaracions del president Bauzá, setembre de 2013.
- 14 centres d’Eivissa, un 39%, no tenen personal B2 d’anglès.
- Cada centre ha triat l’assignatura que ha pogut per a impartir-la en anglès. Tan sols un 8% diu no tenir o tenir poc problemes.
PROBLEMÀTIQUES PEDAGÒGIQUES


COMUNES A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
- Els docents han de fer contínuament aclariments i traduccions. L’alumnat no està preparat per rebre els continguts en llengua estrangera.
- La coordinació entre els professors de matèries en anglès no s’ha previst.
- La no comprensió de les classes genera manca d’atenció, conductes disruptives i conflictivitat.
- Diferent llengua als llibres de text i com s’imparteix la matèria per la precipitació de la implantació del TIL.
- Manca de correcció en anglès. “Spanglish” i mal aprenentage (l’esborrany d’aplicació del TIL i l’exdirector general d’Innovació, Onofre Ferrer, hi resten importància).


DETECTADES A PRIMÀRIA
- Els tutors i tutores deixen de ser el referent lingüístic dels seus alumnes.
- La divisió de les àrees per llengües resulta ser caòtica i no afavoreix la introducció de les noves metodologies globalitzades.
- Aula, amb dos mestres, un en llengua oficial, i l’altre realitzant la traducció a l’anglès.


DETECTADES A SECUNDÀRIA
- Desconcert de l’alumnat pels canvis de llengua.
- Foment de l’aprenentatge memorístic, davant del raonament i la comprensió. No es garanteix l’aprenentatge significatiu i a llarg termini.
PROBLEMÀTIQUES CURRICULARS
- L’alumnat afectat pel TIL patirà un dèficit acadèmic important en el futur proper.
- El ritme de desenvolupament dels continguts és més lent que l’habitual.
- A la matèria de música, bona part dels continguts de música es relacionen amb la cultura popular de les illes, en català. Com es pot fer música en anglès?
- L’alumnat NEE o NESE (necessitats educatives o alumnat de suport) és el més perjudicat de tots. El TIL se suma a les retallades al suport que necessiten. Molt pocs PTs (Pedagogia Terapèutica) tenen B2  en anglès.


PROBLEMÀTIQUES LINGÜÍSTIQUES
- S’amenaça l’adquisició de competència lingüística en català. Les avaluacions de diagnòstic dels darrers anys mostren resultats molt semblants en català i castellà a 4t de primària i 2n d’ESO. Atribuir el fracàs escolar a la immersió lingüística en català no té fonament.


PROBLEMÀTIQUES DE RECURSOS
- 39% dels centres de l’illa no tenen personal docent preparat amb B2 en anglès.
- Deficiències molt grans en l’assignació d’auxiliars lingüístics (malgrat comunicacions del Govern).
- Oferta insuficient a les EOI. La formació en llengua estrangera no la proporciona la Conselleria. La que ofereix és de molt dubtosa qualitat.
- L’equip d’assessors del TIL (ATLES) s’ha constituït amb el curs ja molt avançat, i estan per demostrar les seves capacitats i la seva operativitat.
PROBLEMÀTIQUES FAMILIARS
- Preocupació en les famílies per la rebaixa de continguts impartits.
- Por perquè els alumnes no puguin seguir el ritme de la classe a causa de la manca de competència lingüística en anglès.
- Desconcert davant les protestes de pares i mares. Cap centre escolar sap com resoldre-les.
CONTRADICCIONS ENTRE EL TIL I LA OPINIÓ D’EXPERTS I ESTUDIS FETS
- La millora en l’ensenyament de llengües estrangeres ja s’estava duent a terme amb bons resultats (Seccions europees). El TIL és un projecte improvisat, que s’ha volgut implantar sense recursos, ni temps ni progressivitat.
- No s’han tengut en compte ni les famílies ni els professionals que l’han de portar a terme.
- No hi ha cap fonament pedagògic que justifiqui les afirmacions del govern sobre el fracàs escolar i la seua relació amb la Immersió Lingüística. El mateix informe IAQSE desmenteix aquesta idea.
- Alguns especialistes, com ara el catedràtic de Sociologia Martí March (presentació de l’anuari de l’educació de divendres 7 de febrer), afirmen que no es pot equiparar una tercera llengua, estrangera, al castellà i català. És impossible, i pedagògicament no té sentit
CONCLUSIONS
1. L’alumnat està perdent un temps molt valuós de la seua etapa formativa.
2. Els absurds pedagògics arriben a nivells estrafolaris.
3. Inspecció Educativa d’Eivissa rep instruccions de Conselleria d’Educació perquè obligui els centres amb indicacions que contravenen els principis bàsics de qualsevol ensenyament. Sempre ho fan de forma oral, mai per escrit, i contradient el que el TIL obligaria fer.
4. La igualtat horària entre català i castellà, sense altres mesures equilibradores (societat, cultura, mitjans de comunicació, cinema, etc.) pot conduir-nos a una ruptura social entre alumnat catalanoparlant i castellanoparlant. Aquests darrers sortirien de l’ensenyament obligatori sense les competències necessàries en català.
5. Les reformes de les lleis educatives que es pretenen implementar des de dalt (poder polític) fins a baix (aules), està demostrat que fracassen. Cal més planificació, progressivitat, preparació i formació del professorat, tenir en compte l’opinió del professionals del món de l’educació i de les famílies, i preveure pressuposts i condicions necessàries.


ES NECESSARI UN «PACTE EDUCATIU DE MÍNIMS».



diumenge, 9 de febrer del 2014

"Realitat de l'aplicació del TIL a l'illa d'Eivissa"


L’Assemblea de Docents presentarà el proper dilluns dia 10 de febrer a les 19.30 h. a la seu universitària de la UIB,  l’estudi “Realitat de l’aplicació del TIL a l’illa d’Eivissa”, que pretén fer un apropament a com s’està aplicant el Projecte de Tractament Integrat de Llengües a l’illa, amb quines condicions, si realment l’anglès està present a les assignatures i les diferents problemàtiques que estan sorgint al centres, entre d’altres. 

Per a elaborar l’estudi s’han realitzat diverses preguntes a totes les escoles i instituts de l’illa, i això ha permès una visió completa de la realitat dels diferents projectes TIL.

A l’acte han estat convidats la delegada d’educació, els inspectors educatius de l’illa, la FAPA i les diferents AMIPES dels centres, els sindicats, les associacions de directors/es de primària i secundària, els i les docents i tot aquell públic que hi vulgui assistir.

El protocol recomana vestir de verd.


dimecres, 5 de febrer del 2014

Premi Martí Gasull i Roig

Després del premi Gabriel Alomar de la Obra Cultural Balear arriba un segon guardó, el premi Martí Gasull i Roig, un nou reconeixement per la ingent, "democràtica i pacífica" tasca en defensa de la llengua catalana de l'Assemblea de Docents. 

ENHORABONA!

ES POT!


dilluns, 3 de febrer del 2014

No estem sols.

 A les Illes Balears vam començar molt fort aquest curs oposant-nos a les absurdes i mai consensuades lleis educatives. Vagues, concentracions, manifestos, cartes i pancartes, reunions, assemblees, comitès. I enfront immobilisme, negació de la realitat, campanya de desprestigi, simulacres de negociació, represàlies, expedients. Però aquí seguim, amb les mateixes peticions de fa mesos, perquè no ens hem cansat i perquè no estem sols. 
Les següents plataformes s'han adherit al manifest de recolçament a la setmana verda:

ADEPAB – Albacete
Asamblea Groga Catalunya
Asamblea Marea Verde Madrid
Asociación Profesores EOI – Madrid
Bloque Marchas Obreras por la Huelga General
CGT Enseñanza – Madrid
Consulta por la Educación Pública - Madrid
LANTALAN (Pamplona)
Marea Verde Almería – Andalucía
Marea Verde Málaga – Andalucía
Marea Verde Granada – Andalucía
Marea Verde do Ensino - Galicia
Plataforma Ensenyament Marina Baixa
Soy Pública
STEVP
STES

Yo Estudié en la Pública

I aquí teniu el manifest signat aquest dissabte 1 de febrer a Madrid.

Semana de lucha por la Educación Pública en Baleares

La “Assamblea de Docents de les Illes Balears” se ha vuelto a movilizar y ha puesto en marcha la semana verde por la dignidad y solidaridad en todos los centros educativos de nuestras islas. Una nueva movilización ante las decisiones políticas del Govern Balear y su Consellería d'Educació.

La entrada en vigor de la Ley de Símbolos y el segundo expediente al director del IES Marratxí han provocado que no nos quedemos con los brazos cruzados y han acrecentado la agitación dentro de la comunidad educativa. Denunciamos públicamente la caza de brujas a la que nos estamos viendo sometidos y la pasividad del PP ante un conflicto educativo que está en un punto muerto.

Solicitamos a la Consellera Camps volvernos a sentar para negociar las reivindicaciones que, desde el primer momento, desde esta asamblea, se pusieron sobre la mesa cuando empezaron las movilizaciones en el mes de septiembre.

Entendemos que es prioritario resolver los expedientes de Menorca y Mallorca a la mayor urgencia posible. El TIL debe ser otra cuestión a tratar con premura. La aplicación de éste está siendo un fracaso y ellos serán los responsables directos de los resultados finales.

Solicitamos la retirada inmediata de la Ley de Símbolos que solo viene a echar más leña al fuego. Entendemos que querer eliminar cualquier atisbo que no suene a España es un grave error ante una sociedad que tiene al catalán como lengua cooficial. Esta ley no tiene cabida dentro del ámbito educativo y vemos claramente la persecución por parte del Govern Balear de cualquier utilización de símbolos, banderas u otro elementos reivindicativos en nuestros centros.

Pedimos que se dé marcha atrás a todos los recortes aplicados durante estos dos últimos años y que el dinero que no se ha abonado a las trabajadoras y trabajadores en los días de huelga se reviertan en ayudas sociales a la Educación Pública de nuestras islas.

Denunciamos públicamente cómo se cuestiona nuestra labor docente cada día. Las palabras de algún político y el desprestigio al que nos vemos sometidos están presentes en el día a día. La Educación es un pilar básico para que una sociedad avance y es parte responsable de la sociedad futura que queremos. Como profesionales trabajamos para construir dicha sociedad.


Lanzamos un llamamiento a la movilización ciudadana en Baleares y en todo el Estado Español en materia educativa. Los ejemplos de la Marea Blanca de Madrid, la Marea Azul en Ibiza o Gamonal en Burgos hacen presente que toda la defensa por lo público o la lucha contra los despropósitos de nuestros gobernantes tienen efecto. La Marea Verde tiene que ser la próxima en triunfar: SÍ SE PUEDE.