dimecres, 30 d’octubre del 2013

Artistes i mestres van plegats


 150 artistes donen obres en suport de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. El món de l’art s’implica en la lluita contra la imposició, a favor de l’educació de qualitat i de la nostra cultura catalana. Aprofita aquesta oportunitat per posar art dins la teva vida i contribueix al moviment en favor d’una societat millor.


 

 Font: http://www.artiresistencia.com/


diumenge, 27 d’octubre del 2013

Lliçons a l'escola

Sens dubte el major èxit de la movilització docent, que vam iniciar ja fa un parell de cursos, és la lliçó de dignitat que està rebent el nostre alumnat. Els joves d'ara no podran dir mai que a la seva escola "sólo nos enseñaban a tragar saliva".




dimarts, 22 d’octubre del 2013

divendres, 18 d’octubre del 2013

24 d'octubre HUELGA GENERAL









LA PROPOSTA DELS COMITÈS DE VAGA

PROPOSTES DELS COMITÈS DE VAGA DIA 17 D’OCTUBRE DE 2013


El Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents i el Comitè de Vaga de l'STEI i FE CCOO vol fer arribar a la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, a partir d’ara la Conselleria, una sèrie de consideracions en relació a la Proposta d’Acord Global de l’Administració als Comitès de Vaga de l’Ensenyament Públic (presentada per la Conselleria el dia 15 d’octubre de 2013 en la mesa de negociació), així com fer arribar les nostres propostes, ja presentades i explicades en les diferents reunions celebrades fins ara entre la Conselleria i els comitès de vaga.


Les consideracions són les següents:


- Consideram que, si bé és veritat que s’han tractat a la taula de negociació els punts referents a plantilles, ràtios, pressuposts dels centres educatius, ajudes de menjador, transport i llibres de text, funcionaris interins i substitucions de baixes, des dels comitès de vaga sempre se li ha reiterat a l’administració educativa que en molts d’aquests punts falta una concreció i un compromís pressupostari que no s’ha fet, a banda d’algunes qüestions que han de ser tractades amb major profunditat i que fan que no es pugui parlar d’un preacord tancat en aquests temes. La falta de concreció en aquests punts fa que sigui impossible la seva presentació per a l’aprovació a les diferents assemblees.
- No podem acceptar de cap manera que la Conselleria pretengui que, a partir d’ara, només es negocii sobre el TIL, i que dins aquesta negociació només es pugui parlar del calendari d’aplicació d’aquest. Consideram que aquestes condicions no són pròpies d’una negociació amb voluntat d’arribar a un acord. Això és voler que els comitès de vaga acceptin sí o sí la imposició del TIL. La Conselleria ha admès que hi ha partides pressupostàries per millorar la inversió en el sistema educatiu. A més, ara també disposa d’una partida de més de 4 milions d’euros de l’estalvi de les nòmines pels dies de vaga. Que no puguin ser tancats els punts anteriors més que un cop sigui acceptada la Proposta d’Acord Global de l’Administració als Comités de Vaga que passa per l’acceptació del TIL, tal com va afirmar el Sr. Estarellas a la reunió del dia 15 d’octubre, és voler dur la negociació a un punt mort.
- Proposam, per tant, anar tancant acords parcials sobre els diferents punts que no són el TIL, amb l’assignació de partides pressupostàries i concrecions que facin possible la signatura de cada punt pactat.
-Demanam que se'ns lliurin les actes de totes les reunions celebrades dins el marc d'aquesta negociació, ja que tan sols hem rebut l'acta de la primera reunió (26 de setembre), i n'hem fetes 10.


Respecte a les propostes que els Comitès de Vaga volen fer arribar a la Conselleria, aquestes són les següents:


1. Aplicació voluntària del Decret de Projecte Integrat de Llengües amb les següents condicions:
  • Creació d'una taula d'experts consensuada prèvia a l'aplicació del TIL.
  • Abans d'introduir matèries no lingüístiques en anglès és imprescindible:
- Conèixer quins docents tenen formació suficient per poder fer classe en anglès.
- Conèixer el nivell d’anglès de l’alumnat.
- Dotar els centres de professorat suficient per a què es puguin dividir els grups per la meitat amb professorat auxiliar de conversa.
- Dotar als centres i al professorat dels recursos didàctics necessaris.
- Cursos de formació a tot el professorat en la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengües Estrangeres).
  • Aplicació voluntària del TIL en centres que presentin unes condicions mínimes indispensables a criteri de la taula d'experts respectant el marc legal del Decret de mínims i dotació dels recursos materials i humans per al seu desenvolupament  d'acord amb els seus Consells Escolars.
  • Impulsar els programes ja existents de Seccions Europees, Plans Pilots i British a tots els centres que ho requereixin.
  • Adaptació del TIL al currículum de cada etapa (infantil).
  • Major compromís de l'administració en la difusió de la llengua catalana i la llengua anglesa (mitjans de comunicació públics)


2. Anul·lació dels expedients disciplinaris oberts als tres directors de Maó, ja que els expedients no compleixen amb la legalitat vigent (LOE art. 138, Decrets 119 i 120 CAIB, Ordre de 18 febrer 2010 art 16.5).
- Si com afirma la Conselleria, és necessària una resolució dels expedients, seria una mostra de coherència i bona voluntat que els directors dels 3 centres recuperin el seu càrrec fins que els expedients siguin resolts (recordem que fins el moment els directors han recuperat la seva funció docent, però no la funció directiva). Que quedi clar, però que demanam la retirada dels expedients perquè no veim necessària una resolució dels expedients si hi ha voluntat política per a retirar-los.


3. Convocatòria de les ajudes de menjador, transport i llibres de text i material didàctic dins el primer trimestre de curs.
  • Adjudicació i pagament dins del mateix curs escolar per al qual es convoquen.
  • Rebaixa del mínim d'assistència al menjador al 50% per poder sol·licitar l’ajuda, ja que moltes famílies que ho necessiten no ho necessiten tot el curs i es poden estalviar la despesa (temporalitat laboral, etc).
  • Possibilitat que els centres puguin avançar el pagament del menjador a les famílies que ho necessitin i que aquesta bestreta sigui abonada per la Conselleria als centres dins la següent mensualitat.
  • Augment del pressupost d’ajudes al menjador fins a un mínim d’1.000.000 euros (ajudes del curs 2010-2011).
  • Pagament, durant el curs 2013-14, de les ajudes pendents: llibres de text i material didàctic (cursos 2010-11 i 2011-12), i transport escolar (curs 2011-12).
  • Tornar a les dotacions per alumne de fa dos anys per als programes de reutilització de llibres.


4. Substitució immediata de les baixes del professorat amb les següents condicions:
  • Tornar a les condicions establertes anteriors a les retallades.
  • Establir condicions per una substitució immediata de les baixes en funció del tipus de centre, la matèria que imparteix el professor substituït, etc., i també en funció de la durada de la baixa (substitució immediata quan es presenta una baixa amb una previsió superior a la setmana).
  • Baixes 100% remunerades, des del primer dia.
  • Que les baixes causades per malalties derivades de l'exercici de l'activitat docent (afonies, malalties infectocontagioses...) siguin considerades de substitució immediata.


5. Que el funcionariat interí:
  • Torni a les condicions laborals anteriors a les retallades (cobrament dels mesos de juliol i agost).
  • Total transparència en el procés d'adjudicació de vacants i substitucions a cobrir.
  • Que les substitucions d’un any tenguin el mateix tractament que les vacants.
  • Les tutoritzacions dels interins no han de dependre d’una vacant, sinó d’un pla de formació consensuat amb la part social.


6. Plantilles i ràtios:
  • Recuperació progressiva de les plantilles anteriors a les retallades (permetria davallar també les ràtios).
  • Recuperació del professorat d’atenció a la diversitat (PT, AD, AL, Psicopedagogs/es i atenció primerenca) i de les auxiliars tècniques educatives, d’acord amb les dades del curs 2011-12.
  • Creació d'una mesa tècnica encaminada a ajustar el nombre d'alumnes per grup per davall de les ràtios màximes fixades per la LOE:
- 25 alumnes a infantil i primària
- 30 alumnes a secundària
  • Ràtios inferiors a centres d'especial conflictivitat, baixos resultats acadèmics i altres situacions socioeconòmiques.
  • Presentar els resultats a principi de desembre per tal que les dotacions pel curs 2014-15 es vegin reflectides en els pressuposts.
  • Compromís de dotació pressupostària per als resultats de l'estudi tècnic.


7. Avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i autoritat del professorat:
  • Retirada del projecte de llei, i en cas de reiniciar-se la redacció d'un projecte semblant, no incloure-hi el règim sancionador (ja es troba regulat en altres lleis).
  • Pensam però, que es tractaria d’una llei amb vida breu i, per tant, innecessària. En demanam, simplement, la retirada.


8. Projecte de llei sobre l’ús de símbols institucionals de les Illes Balears:
Com que la llei no és competència d'una conselleria, sinó que és presentada i aprovada per la majoria d'un parlament demanem que el grup del partit popular faci les esmenes pertinents per a la seva modificació per tal que no s'apliqui de forma immediata i s'adapti a la realitat dels centres educatius.
- Eliminar l’article 9 “Constitueix una infracció molt greu, respecte als béns immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, utilitzar o col·locar símbols no permesos o fer-ne un ús no autoritzat d’acord amb el que estableix aquesta Llei”.
- Eliminar els articles 10, 11 i 12 on s’estableixen les sancions econòmiques per una infracció, lleu, greu i molt greu. La Llei 3/2007 de la Funció pública ja ho regula.
- Eliminar la disposició final primera: “S’afegeixen les lletres o i p a l’article 138 de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que tenen la redacció següent:
o) La utilització o la col·locació en els béns immobles o mobles afectes a serveis públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de símbols no permesos, com també la utilització no autoritzada d’aquests béns d’acord amb el que estableix la Llei XX/XXXX, d___ d ___, sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears.
p) La no adopció de les mesures adequades perquè cessi de manera immediata l’ús no permès o no autoritzat d’acord amb el que estableix la Llei de símbols institucionals de les Illes Balears quan s’està obligat a fer-ho d’acord amb el que disposa l’article 5 de la mateixa Llei”.


9. Reinversió dels diners descomptats de la vaga en determinades partides de la Conselleria d'Educació:
  • L'estalvi en sous derivats de la vaga ascendeix a més de 4.000.000€. Demanem que aquests diners es reinverteixin en Educació: una part destinada a beques i ajudes a les famílies i una altra directament a les partides de cada centre. (aquest punt queda inclòs en el punt 3 d’aquest mateix document)
  • Demanam que la Conselleria publiqui el total oficial de doblers estalviats en nòmines per les vagues i que aquests es publiquin desglosats per centres (tot i que entenen que la distribució dels doblers a les partides de cada centre ha de ser de forma equitativa i amb el mateix criteri que se segueix per a les partides pressupostàries ordinàries).


10. Recuperació dels complements perduts i reconeixements dels nous sexennis des del dia 1 de juny de 2012.
Demanam que s’elimini directament el Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Balears i d’altres institucions autonòmiques, ja que és el punt de partida de bona part de les reclamacions aquí contemplades.



11. Instància de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats de les Illes Balears al Govern Central per retirar l’avantprojecte de la LOMQE.






Una vegada presentat aquest document, amb les propostes dels comitès de vaga per tal de desbloquejar les negociacions i avançar cap a una resolució del conflicte, sol·licitam a la Conselleria que reconsideri la seva decisió exposada en la proposta de dia 15 d'octubre de no voler negociar altre punt que el TIL i en un marc d'acord global; si així ho fa, pot convocar els comitès de vaga a una nova reunió, que indubtablement hi serem presents. De no ser així, entenem que la Conselleria no té cap voluntat negociadora i està forçant la ruptura de les negociacions.



Mallorca, 17 d'octubre de 2013




Comitè de Vaga de l'Assemblea de Docents Comitè de Vaga de l'STEI i FE CCOO


dijous, 10 d’octubre del 2013

RESPOSTA DELS COMITÈS DE VAGA

RESPOSTA DELS COMITÈS DE VAGA A LA PROPOSTA DE CALENDARI DE REUNIONS LLIURAT PER LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ AMB DATA DE DIA 8 D'OCTUBRE
En resposta a la seva comunicació de dia 10 d’octubre del Director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans us feim les següents consideracions en relació a la proposta de calendari de reunions, la documentació, les actes i l’ordre del dia de les reunions de negociació:
Respecte el calendari proposat per part de la Conselleria, us comunicam que no és possible la realització de la reunió de divendres dia 11 d’octubre a les 12 h. perquè el matí la major part dels membres del comitè de l'Assemblea de Docents són als centres fent classe. Tampoc és possible la data de dia 24 d’octubre per estar prevista una vaga en l’àmbit de l’ensenyament, en què els sindicats que formen part del comitè de vaga en són participants i convocants.
Quant a la següent sessió del calendari, de dimarts dia 15 a les 17h., necessitam que ens arribi la convocatòria amb l’ordre del dia de la reunió en el qual figuri el tema o temes a tractar i la proposta per escrit de la Conselleria en relació als punts en qüestió. A aquestes altures de la negociació, pensam que només així es pot agilitzar la negociació i que sigui efectiva. Us demanam que aquesta documentació se’ns faci arribar amb 48 hores d'antelació.
Uns sol·licitam que, per a una bon funcionament de les reunions, l’ordre del dia inclogui l’aprovació de l’acta de la sessió anterior (l’esborrany de la qual se’ns hauria de trametre amb la convocatòria), avaluació i debat sobre les propostes (aprovació, modificació o denegació), noves propostes i torn obert de paraules.
En relació al demés dies del calendari, demanam que al final de cada reunió, o com a molt tard el dia següent pel matí, se'ns lliuri l'ordre del dia de la propera reunió amb la corresponent proposta de l'administració en relació als temes a tractar.
Sol·licitam una clarificació respecte del marc de negociació per saber si la Conselleria només negocia amb la perspectiva d’un acord global o contempla un marc de negociació parcial. Això requereix un compromís econòmic clar i amb indicació de quanties econòmiques i partides pressupostàries reals i garantides i, en tot cas, supeditat a la ratificació per part de les assemblees de treballadors i treballadores.
Consideram lamentable el fet que hi hagi reunions previstes com a mínim fins dia 29 d’octubre. Això demostra que el Govern té la intenció d’allargar innecessàriament les converses i enquistar el conflicte, la qual cosa és una greu irresponsabilitat.
Palma, 10 d'octubre de 2013
Pels comitès de vaga de l’STEI i FE-CCOO; i l’Assemblea de docents





Consellera d’Educació, Cultura i Universitats


dilluns, 7 d’octubre del 2013

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Gràcies Docents. Gracias Docentes

Vídeo realizado por una persona ajena a la docencia que ha querido darnos una muestra de apoyo agradeciéndonos a todos los docentes, pero muy especialmente a los de Baleares, nuestra lucha y nuestro empeño por conservar la dignidad de la educación. Por nuestra parte queremos agradecer también a toda la ciudadanía sus incondicionales muestras de apoyo en la difícil situación en la que se haya inmersa la educación pública en Baleares y el resto de España. Gracias docentes por luchar, gracias sociedad por apoyar.


Suport incondicional

Carta de Daniel Drep:

 Estimades amigues i amics, sóc pare d’una alumna de primària. Ahir vaig assistir a l'assemblea de docents celebrada al CEIP Can Misses i us voldria transmetre algunes de les meves impressions al respecte. Agrairia féssiu arribar les meves paraules als mestres i les mestres i professores i professors dels centres públics de l’illa que esteu en vaga.

 Al marge del temes concrets debatuts en aquesta assemblea, vull manifestar primer de tot el meu ple recolzament a tot el col·lectiu de docents de les Illes.

 El motiu d'aquest escrit no és altre que fer-vos saber una cosa molt senzilla: estic molt orgullós que la meva filla s'estigui educant entre vosaltres.

 I què és el que em motiva a fer-ho? Doncs la corroboració de la vostra vàlua humana i professional i la meva absoluta confiança en vosaltres.

 I dic això des de la convicció de que la vaga que esteu duent a terme forma part indissociable de l'educació dels infants que esteu formant, perquè l'escola pública, a més d'aportar una sèrie de coneixements als alumnes, ha de transmetre uns valors. I amb aquesta vaga els pares i mares tenim l'oportunitat d'explicar als nostres fills moltes coses, com que és necessari lluitar pel que volem, o què signifiquen la dignitat, els drets socials, l'educació pública, la convivència i, fins i tot, la democràcia.

 Quatre hores i mitja d'assemblea, a més d’haver-me provocat un lleuger mal de cap, m'han fet veure que els nostres fills no poden estar en millors mans. I vull que ho sapigueu, perquè sé que esteu rebent comentaris i pressions per part d'alguns pares i mares per a retornar a les aules, qüestionant alhora, no només els mitjans, sinó també el fons de les vostres reivindicacions. I si bé aquest pot ser el parer d'alguns, heu de saber que a més d'aquests, hi ha una gran quantitat de pares i mares que estic segur que compartirien les meves paraules.
Així que us vull animar a seguir lluitant de la forma que creieu més efectiva, amb tota llibertat i confiança per part meva, perquè les vostres demandes són també les nostres, doncs aquesta lluita és per a tots els nens i nenes que teniu ara i tindreu en el futur als centres, i essent així ens tindreu incondicionalment al vostre costat.

 I finalment, dir-vos que surtin com surtin les actuals negociacions amb aquests polítics autoritaris, despòtics i intransigents, la gran victòria de tot aquest procés és haver aconseguit aplegar a tota la comunitat educativa sota una mateixa causa: lluitar pel dret de tot infant a una educació pública de qualitat i integradora, i per un sistema educatiu que generi ciutadans crítics capaços d’afrontar les seves vides amb llibertat.

 Ànims i moltes gràcies per l'esforç que esteu fent.

 Una abraçada.


divendres, 4 d’octubre del 2013

Veinte años

Mañana, 4 de octubre, hará veinte años que empecé a trabajar como maestro de inglés en escuelas primarias de nuestro sistema de educación pública, sistema en el que sigo trabajando con orgullo a día de hoy como profesor de filosofía en un centro de educación secundaria. Creo que puedo hablar con cierta propiedad de educación y desde luego con mucho más conocimiento de causa que si me pusiera a hablar, es un decir, de compraventa de pisos o de la caza del ciervo. Amo y valoro mi profesión tanto como la dignidad que ésta me confiere y que ustedes pretenden arrebatarle. Por eso, y por lo que estamos viviendo estos días, escribo una serie de reflexiones para que lleguen hasta donde el sentido común quiera llevarlas. Y lo hago en castellano, clarito y sin rodeos, para que me entiendan los fantasmas y los cazafantasmas de estos días de gomina y GESTAPO. Porque resulta que me apellido Pérez y que hablo en castellano con mi mujer que es andaluza y con mis hijos que son mallorquines; un castellano más o menos igual que el que mis padres hablaban conmigo, que es mi lengua materna y no odio en absoluto aunque ustedes pretendan hacer creer que las camisetas verdes son un arrebato hispanofóbico de independentistas perroflautas. Por eso y para que entiendan los nuevos inquisidores de despacho y twitter que no soy un rojo pancatalanista independentista, (aunque sí soy bastante rojo y bastante independiente). Por eso y porque además llevo veinte años enseñando en catalán, defendiendo esa lengua que ustedes dicen que no existe, porque también es mi lengua y porque es la lengua que utilizo cada día en mi trabajo y en mi vida cotidiana simplemente porque es la lengua en la que se debe enseñar por puro respeto a la historia, a la cultura y a la libertad y porque es muy triste que todavía hoy haya que explicar esto y que una lengua necesite ser defendida de personas como ustedes, que tienen menos principios que conocimientos y menos conocimientos que poder. Porque eso es lo que son, señores, tontos con poder y sin principios y no merecen el respeto de nadie, ni siquiera el de sí mismos.

Se lo digo despacito y por partes para que me entiendan. Se lo digo también a la brava y sin pensar mucho en las consecuencias para que me inscriban con mayúsculas en una de sus listas negras y vengan a buscarme a mi casa cualquier tarde de estas para fusilarme después al amanecer. Cojan un diccionario y tengan a mano algún asesor bien pagado porque en los próximos párrafos aparecen palabras que ustedes desconocen como “libertad”, “democracia”, “pedagogía” o “educación”. Ahí va:

1). Sobre su Tratamiento Integrado de Lenguas: es un engendro. Es una patraña inverosímil que nada tiene que ver con la educación. Adolece de tantos males que sólo desde el más absoluto cinismo puede ser defendido. Para empezar les comentaré que “integrado” es algo que surge de la integración. Tratar tres lenguas por separado a partes iguales en una distribución porcentual del 33% no es llevar a cabo un tratamiento “integrado”, sino hacer una tratamiento “distributivo” absurdo que sólo encaja en una mentalidad empresarial como la suya. Es más bien una gilipollez superlativa y en términos menos groseros una canallada pedagógica. Un tratamiento integrado consistiría en tratar conjuntamente contenidos comunes de las dos lenguas que pretenden integrar que tienen un mismo origen (¿debo decirles qué dos de las tres lenguas son o hasta ahí llegan?). Un tratamiento integrado consiste en dedicar esfuerzos, en primaria sobre todo, a enseñar conjuntamente aquellas estructuras comunes, (sintaxis, morfología y gramática; tipologías textuales, comprensión lectora y expresión escrita), para poder después dar un trato diferencial a aquellos aspectos (fundamentalmente ortográficos, léxicos y también morfológicos) que no son comunes y que por supuesto no son tantos. Todo eso lo ignoran ustedes que jamás han abierto un libro, como ignoran que ya se venía haciendo en algunos centros donde he tenido el orgullo de trabajar. No lo saben porque no se han molestado en preguntar o en pisar alguno de esos colegios públicos que dicen defender pero a los que no llevan a sus hijos para que no cojan ninguna enfermedad grave como la tolerancia o el respeto a la diferencia. Y sobre todo no lo saben porque no escuchan, porque ya se lo ha dicho todo el mundo, pero ustedes sólo se escuchan a sí mismos (y no a todos).

Sobre la tercera lengua y cómo integrarla, qué decir. ¿Que para aprender inglés tal vez sería bueno enseñar inglés y no ciencias sociales? Es que da vergüenza hasta plantearlo porque es tan evidente que ofende al sentido común. ¿Han oído hablar del aprendizaje significativo? ¿Saben lo que son las cuatro habilidades básicas en una lengua? ¿Entienden que el valor instrumental de una lengua como la inglesa carece de sentido desde el momento en que no hay una competencia mínima suficiente para poderla utilizar como instrumento? ¿Entienden qué significa “vehicular”? ¿Creen que se llega a algún sitio en un vehículo que no se sabe conducir? ¿Entienden que para aprender una lengua como la inglesa a un nivel que permita la comunicación directa hay que establecer situaciones en las que esa lengua pueda ser utilizada? ¿Entienden que no puede ser con 35 alumnos en un aula? ¿Entienden que su deriva esquizofrénica no tiene nada que ver con enseñar o aprender inglés? ¿Saben el precio que van a hacer pagar por eso? ¿Saben lo que sacrifican a cambio de su pertinaz incompetencia?   

Dejen de mentir. Ustedes no quieren que nuestros alumnos aprendan inglés, ustedes quieren que  aprendan en inglés para que no aprendan en catalán y punto. Y no hay más. Porque les jode aceptar una España plural, multicultural, plurinacional y plurilingüe. Porque siguen queriendo una España única con una lengua única y con lenguas menores de segunda división que se hablen en el ámbito familiar como un residuo folklórico de algo que ya no existe. Porque ustedes son los mismos de antes que llevaban cuarenta años escondidos debajo de las piedras y que ahora se han crecido, se han venido arriba y pretenden volver a ganar una guerra civil en la que nadie más quiere pelear.

2). Sobre la imposición de su decreto: es un insulto vergonzoso y vergonzante a la democracia. Hace tiempo que la democracia es una farsa en casi todos sus ámbitos. Hace tiempo que la ley electoral, el bipartidismo, la disciplina de voto en los parlamentos y en los ayuntamientos, la manipulación informativa y las injerencias del poder ejecutivo sobre los otros dos la han matado. Hace tiempo que toda esa mierda ha convertido la democracia en una gran mentira, pero por lo menos hasta ahora se disimulaba el abuso un poco más. Se lo explico despacito nuevamente porque de democracia parecen saber menos que de educación. Hay tres tipos de democracia: la directa, la representativa y la participativa. En la democracia directa, el pueblo toma directamente las decisiones. Es un tipo de democracia en desuso, porque dicen que no es funcional y porque no dicen que les da miedo. Por eso existe otra, la representativa, que se basa fundamentalmente en que el pueblo elige a sus representantes y estos están obligados a hacer cumplir la voluntad general desde el poder ejecutivo, (que les permite gobernar según las leyes que están aprobadas), y desde el poder legislativo, (que permite modificar esas leyes e incluso cambiarlas por otras). El tercer poder, el judicial, debería simplemente hacer cumplir esas leyes al margen de los otros dos. Pero cambiar o modificar una ley no es algo sencillo ni gratuito y no se puede hacer desde la perspectiva de un partido determinado ni aún habiendo ese partido arrasado en unas elecciones.

Pues bien, ustedes pretenden legislar desde el poder ejecutivo, pisoteando el legislativo e ignorando además al poder judicial. Eso es lo que se hace cuando se gobierna por decreto. Se pasa por encima del Parlament y se decide que se puede tocar la fibra más sensible de algo tan importante como un sistema de educación pública sin someterlo a debate parlamentario, sin escuchar a otras voces y a otras tendencias y redactando un decreto de mierda de cuatro páginas con tres asesores gregarios encerrados en un despacho. Porque eso es lo que han hecho. Fingen que sí, que buscan consenso, pero redactan un decreto kamikaze que ha sido rechazado desde los colegios, institutos, consejos escolares, ayuntamientos, universidad, inspección educativa, asociaciones de padres y, lo más importante, desde la calle. Con cien mil personas que van a seguir gritándoles al oído que son unos miserables por el resto de sus vidas cuando ustedes intenten dormir por las noches.

Sus argumentos también son miserables. Se inventan mayorías silenciosas que son tan silenciosas que no pueden decir nada y pretenden hacer creer que lo que hacen estaba en su programa electoral y por ello se sienten legitimados a hacerlo. Es falso, rotundamente. Nunca hablaron en su programa electoral de cambiar el espíritu y la estructura de nuestro sistema educativo. Utilizan eufemismos y medias verdades para tergiversar unos hechos que les están dando la espalda día tras día. La mayoría que obtuvieron en las elecciones no les da derecho a tanto. Es una simple mayoría parlamentaria, que no social ni ciudadana, que no les da derecho a ir más allá de lo que es malgobernar durante cuatro años que probablemente serán menos.

Y lo que hacen no es por casualidad, ni al azar. Esto que hacen con nosotros forma parte de algo más grande y turbio y sus objetivos son bien claros en España y fuera de España: desmantelar el estado social aniquilando todo lo público y sometiéndolo indecentemente a los intereses de corporaciones privadas. El estado social tiene tres estandartes que son la seguridad social, la sanidad pública y la educación pública. Ustedes pretenden desarmarlos a los tres, desarbolar y desmantelar los pilares del estado social en beneficio de entidades privadas y de un reparto patrimonial de la riqueza que empieza a resultar asqueroso. Una vez desarmado el estado social, ¿qué queda? Un estado constitucional, aparentemente de derecho, en el que los ciudadanos somos simplemente votantes y contribuyentes, sin derechos sociales y con una merma evidente de nuestros derechos civiles. Nada se espera de nosotros después del voto más que el sometimiento y la tributación. Y si discrepamos se inventan una ley de símbolos que nos prohíba demostrarlo públicamente y si protestamos una de convivencia para hacernos callar y que seamos una silenciada mayoría silenciosa como la suya. Miserables.

3). Sobre la marea verde: es el despertar a la democracia participativa. El tercer tipo de democracia, ese que les provoca sarpullidos y miedo. Un tipo de democracia que nunca se nos había explicado y que por cierto quieren prohibir que explique a mis alumnos, prefieren que otro menos rojo que yo les enseñe a rezar de rodillas. Es un tipo de democracia que empezó a despertar hace dos o tres años a raíz de los movimientos asamblearios del 15M y que ahora ha tomado una nueva forma con la que no están acostumbrados a tratar. Déjenme explicarles antes que nada que no soy corporativista, que no defiendo a mis compañeros simplemente porque lo sean y que pienso que muchos profesores no deberían serlo y a veces me avergüenzo de la cosificación funcionarial de algunos de mis colegas de profesión. Pero no hablamos de eso, porque fundamentalmente con ustedes no se puede hablar de nada. Hubiésemos podido discutir de la conveniencia o no de mantener un sistema de inmersión lingüística, hubiésemos podido hablar de fracaso escolar, de dignificar la profesión docente o de mil cosas más, pero su monólogo es tan sordo como su estéril trilingüismo de salón y de partido.

No me siento identificado con cualquiera que se ponga una camiseta verde, pero sí me siento orgulloso de ponérmela junto a todos ellos. Porque no esperaba este movimiento, ni esta respuesta a su totalitarismo democrático y porque creo que les estamos dando a ustedes y a nuestros alumnos una lección de dignidad. Y no hablo desde la silla de un despacho, sino desde mi tercera semana de huelga activa, de compartir la calle con compañeros y compañeras a los que he visto llorar, sufrir, discutir y gritar porque lo que están haciendo ustedes es inmoral, indecente y sobre todo cruel. Un atropello asqueroso y lamentable que algún día les pasará factura.He vivido de primera mano sus formas de control y manipulación de la información, la sumisión vergonzosa de medios como IB3 a los designios de su propaganda política, la filtración de mentiras y el uso del miedo como arma de forma que nunca antes había visto. Me avergüenzo de todos ustedes y lo que representan. Es la ignominia,la censura, la cara más oscura de un sistema que jamás había estado tan podrido.

Sé que no tenemos razón en todo y puede que muchos de los que gritan en la calle no estén ahí por lo mismo que yo. Puede incluso que algunos no sepan bien por qué están, pero sí sé por qué estoy yo. Estoy porque un ministro analfabeto cree poder insultarme en el Parlamento, estoy porque un presidente de gobierno autonómico cree poder humillarme públicamente, estoy porque una consellera incapaz habla de niños que no conoce como si fueran imbéciles y porque un diputado autonómico cree poder amenazarme con incluirme en su lista y venir a por mí. Estoy en la calle porque hay un psicópata y un ególatra tomando decisiones juntos sin que nadie de su séquito se atreva a decirles que están equivocados; porque el espacio profesional y vital donde he respirado tiza los últimos veinte años se ve amenazado por algo mucho peor y sombrío que un decreto de lenguas. Estoy en la calle porque ustedes son todo lo que desprecio y contra lo que he venido luchando en estos últimos veinte años. Y no estoy solo. Se terminará esta huelga por asfixia, por desgaste, por pura pena, pero seguiremos estando ahí esperándoles, peleando con otras armas contra todo lo que ustedes representan.

Ser profesor es luchar contra la ignorancia con la palabra y el ejemplo. En eso estamos. Llevo veinte años haciéndolo y voy a hacerlo veinte años más. Aquí les espero, no les tengo miedo. Les tengo, simplemente, asco.


Maestro, licenciado en filosofía y profesor de secundaria.  


dimecres, 2 d’octubre del 2013

L'EOI inicia el curs

L'inici de curs a l'Escola Oficial d'Idiomes d'Eivissa tampoc fou un dia normal. Així és com el professorat en vaga va rebre l'alumnat.


dimarts, 1 d’octubre del 2013

En legítima defensa

10 testimonis de la societat civil proposen com s'hauria de resoldre el conflicte que viu la comunitat educativa.