divendres, 26 d’octubre del 2012

CONCENTRACIÓ


El col·lectiu de "Professorat Preocupat" s'adhereix a la convocatòria dels sindicats per al dia 30 d'octubre perquè no hem deixat de preocupar-nos pel futur de l'educació.

Aquestes són les nostres reivindicacions:

Comencem recordant alguns fets que van succeir durant el curs 2011-2012:


  • La reducció de la nostra representació sindical. No vam dir ni mu.
  • L’injust desplaçament d’interins que havien agafat una plaça per tot l’any com a conseqüència de la tornada dels alliberats sindicals als centres. No vam fer res.
  • La implacable campanya de desprestigi contra el docent. Què hi farem!
  • Els abusos contra companys d’altres comunitats (professorat assetjat a la Comunitat de Madrid per fer declaracions públiques, pujada a 20 hores a una setmana del començament de les classes, trasllats forçosos i imprevistos, etc). Ens callarem!
  • La publicació dels nous criteris per a les plantilles orgàniques que en suposen una considerable reducció. Peccata minuta.
  • La constatació mes a mes de què les partides econòmiques no arribaven. És que estem en crisi, home.
  • La pujada de la ratio i la reducció de grups. I vam començar a pensar que el que passava a la península ja havia arribat a les illes.


Certament aquest llistat es podria allargar més, però allò important és constatar que ens vam movilitzar tard i amb por, sense voler molestar massa, no sigui que.... Sens dubte, tota la fanfàrria de samarretes verdes, performance d’aula massificada, funerals per l’educació, cassolades i cadenes humanes era necessària. Però ja n’hi ha prou. Ara toquen les accions contundents, sense oblidar que aquestes ocasionen perjudicis, molèsties, fins i tot injustícies. I és que cap dret s’ha guanyat sense patiment. Repassem la història, que som profes.


I per què ens hem de mobilitzar?


  1. Reducció i congelació del salari, afegides a la pèrdua salarial acumulada en els darrers anys.
  2. Augment d’horari lectiu, amb el consegüent augment del nombre d’alumnes que cal atendre, d’hores de preparació de classes (i més quan t’obliguen a impartir assignatures “afins”), d’hores de correcció de deures, treballs i exàmens, d’hores d’avaluació, d’hores de reunió d’equips docents.
  3. Eliminació “temporal?” de la paga extraordinària de Nadal.
  4. Eliminació “temporal?” dels sexennis.
  5. Eliminació dels tres dies de baixa justificats davant cap d’estudis. La nostra paraula no és digna de ser creguda, però tampoc el justificant mèdic serveix per no perdre el jornal diari. Estar malat suposa no cobrar o cobrar el 50%. Ai dels virus de panxa, afonies, grips d’una setmana, contractures musculars i menstruacions doloroses (que haberlas, haylas)!


  1. Augment de la ratio d’alumnes per aula. I no val a dir que enguany un percentatge mínim de grups ha arribat als 30 o els ha sobrepassat; el que compta és que la llei que ho permet està feta i aprovada; el que compta és que sí que hi ha indrets on el professorat ha d’atendre 200 alumnes; el que compta és que hi hagi un sol docent al qual li passi això.
  2. Eliminació de reforços, principalment d’atenció a l’alumnat amb necessitats. A hores d’ara els centres de secundària compten amb una dues places menys que l’any passat, però a més també es dóna el cas que alguna de les places mantingudes estan dividides en mitges jornades, incompatibilitzant totalment la coordinació del professorat, ja que només de les 4 hores complementàries (en el millor dels casos) hem d’incloure l’atenció a pares, la reunió de departament i les guàrdies. Així que, quan hem de realitzar propostes, participar en projectes i comissions i acordar decisions per la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat? Qui s’atreveix a dir encara que la qualitat de l’ensenyament no es veurà afectada per les retallades?
  3. Augment escandalós de docents amb mitja jornada, amb la intenció de maquillar els números, i sense tenir en compte els greus perjudicis que s’ocasionen dins els centres: retards en el traspàs d’informacions, dificultats per convocar reunions d’equips docents o per estar accessibles a pares i alumnes.
  4. Reducció de beques i augment de matrícules, cosa que no anima precisament a l’estudi dels més desfavorits .
  5. La LOMCE, una llei que pretén millorar la qualitat d’educació partint de la premissa de què aquesta depèn exclusivament  dels resultats acadèmics i no té a veure amb la dotació de recursos ni materials ni humans; una llei que menysprea la música, l’educació plàstica, la tecnologia, la cultura clàssica, però també la història i l’ètica; una llei obsessionada per les proves d’avaluació externes i la confecció de rànkings; una llei que torna a rebaixar la Formació Professional (us en recordeu de: “el que vale, vale, y el que no, a FP”?); una llei que silencia a claustres i consells escolars en benefici d’uns directius que esdevindran la veu del seu amo; i una llei, en definitiva, que no busca el consens, el pacte d’estat, perquè serà aprovada per decret.


Quines són les nostres reivindicacions? Les podem resumir en dues:


  • Tornada a la situació anterior al curs 2011/2012 amb la convicció de què cada retallada en educació significa una ganivetada al futur del país.


  • Retirada de la LOMCE: que hi hagi un pacte d’estat  que garanteixi l’estabilitat i la qualitat de l’educació pública per a tothom.


I per acabar, què podem fer per aconseguir-les? Doncs, esgotades les vies “suaus”, cal passar a l’acció i exigir  als sindicats què convoquin una



VAGA INDEFINIDA




dimarts, 2 d’octubre del 2012

El conseller Bosch i l'inici "normal" del curs

La nostra companya Carolina Torres ha escrit aquesta carta al "Diario de Ibiza":


El lunes 10 de septiembre el conseller Bosch «augura un inicio de curso normal». Muchos centros educativos de Ibiza y Formentera han iniciado el curso escolar bajo una situación que, desde mi punto de vista, no considero del todo normal. Es por ello que le pediría que me aclarase una serie de dudas. Me gustaría saber si entiende por ´normalidad´ que haya muchos centros educativos en las Pitiüses en los que falta profesorado y que, por lo tanto, no se pueda empezar a impartir determinadas asignaturas. Si ve normal que estos centros tengan partidas presupuestarias por cobrar y que, por lo tanto, sigan teniendo deudas y falta de material básico. Si ve normal que siga habiendo alumnos que tienen que estudiar en aulas prefabricadas, como es el caso del colegio de Es Pratet, entre otros (con el tiempo que llevamos en esta situación, he de reconocer que hasta a mí a veces me parece normal). Si ve normal que tengamos aulas masificadas, teniendo en cuenta la gran diversidad del alumnado que tenemos en la actualidad. Si ve normal que a los alumnos con necesidades educativas específicas no se les pueda atender de una forma más individualizada. Si ve normal que en determinados centros los alumnos vean reducidas sus posibilidades de elegir optativas e itinerarios, limitando así sus posibilidades formativas. E incluso si ve normal que muchos estudiantes de nuestras islas no hayan podido cursar estudios universitarios por la disminución de las becas (hemos de tener en cuenta la dificultad extra que supone vivir en las Pitiusas para que nuestros hijos puedan estudiar determinadas carreras). Por no hablar de si ve normal la presentación de un anteproyecto de reforma educativa incoherente, discriminatorio y que limita la capacidad de pensar del alumnado.
¡Ah!, ya lo entiendo. Lo ve todo normal porque no ha visto camisetas verdes, pancartas en los centros, escritos en los diarios, manifestaciones o cualquier otro tipo de movimiento reivindicativo por parte del profesorado. Me gustaría aclararle que, si no ha visto todo esto es porque los profesores han invertido una gran cantidad de tiempo y esfuerzo cumpliendo, no solo con sus obligaciones, sino con el trabajo extra que ha supuesto el inicio de curso en unas condiciones lamentables.
Asimismo, me gustaría aclararle una serie de datos que usted ha comentado y que no son del todo ciertos. Hace referencia a que «solo habrá 550 profesores menos». Esta cifra no es real, ya que no tiene en cuenta la cantidad de profesores contratados a media jornada. Además, al inicio del curso esta cifra ha sido mayor, ya que a muchos interinos se les ha ido llamado a lo largo del mes de septiembre para cubrir plazas vacantes (que, por cierto, ya conocían desde julio).
Se atreve a afirmar que «los ratios de las aulas solo aumentan en cuatro plazas». Si quiere venir a ver las aulas, verá que esto no es real, hay grupos con más de treinta alumnos. Es cierto, en la mayoría de los casos no llegamos al tope marcado que es de 36, pero consideramos que treinta alumnos en un aula, con necesidades muy diversas, es una auténtica barbaridad.
Dice que el aumento de horas lectivas se encuentra «dentro del margen que prevé la legislación, y que permitirá mantener los sueldos y complementos retributivos de los profesores». Otro error más. Siguen recortando sueldos, han quitado complementos e incluso han eliminado la paga extraordinaria.
Con todo esto, lo único que pretendo es, por un lado, entender qué es lo que entiende usted por normalidad en las aulas, y, por otro, informarle de algunos aspectos que he visto que no tenía del todo claros.