DOCUMENT RODA DE PREMSA COORDINADORA DE PROFESORAT PREOCUPAT

Des de la Coordinadora de Professorat Preocupat volem expressar el nostre rebuig a l'avantprojecte de la LOMQE perquè entenem que aquesta nova llei fa una proposta mercantilista de l'educació, ja que expressa que “La educación es el motor que promueve la competitividad de la economía y el nivel de prosperidad de un país”. Creim que en aquesta concepció de l'educació subjauen els principis de l'actual sistema econòmic que ens ha portat a la conjuntura que tots coneixem i que tracta  l'alumnat com a mercaderia al servei de la competitivitat econòmica.

Entre els objectius d'aquesta llei es parla de “Flexibilización de las trayectorias”, que a la pràctica suposa la segregació de l'alumnat i la impossibilitat que aquelles persones que optin per les “enseñanzas aplicadas”(el que ha estat fins ara la formació professional) obtenguin el GES.

Així mateix, la implantació de proves d'avaluació a l'àmbit estatal en punts crítics de cada etapa educativa, fomentarà la competència desigual entre centres situats a zones geogràfiques amb diferents rendes quan s'eliminin llocs de professors, ajudes i es pugin les taxes de matriculació. La intenció és castigar aquells centres que no compleixin els objectius fixats mitjançant la retirada de recursos, el que tan sols servirà per crear centres de primera i de segona categoria, segregant l'educació al pur estil nord-americà. Aquesta situació provocarà la competència oberta entre centres, que, evidentment, lluitaran per tenir els millors alumnes per no perdre els recursos de l'Administració, i a la qual hauran de retre comptes.

D'altra banda, la LOMQE pretén marginar aquelles assignatures que fomenten la creativitat i l'esperit crític, qualitats necessàries en la societat de la comunicació i la informació (música, arts plàstiques, tecnologia, història i filosofia) per encaminar l'estudi cap a una simple superació de proves externes.

Respecte a la formació professional, la LOMQE crea un nou títol de Formació Professional Bàsica, que serà el camí que prenguin els alumnes de 15 anys que no continuïn cursant Batxillerat. No obstant això, aquesta formació bàsica no proporciona el GES, cosa que sí que s'aconseguia amb els Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

Les modificacions que inclou l'avantprojecte també són nefastes per al futur de l'educació, ja que s'orienten cap a la progressiva privatització del sistema educatiu i cap a l'extinció de la gratuïtat a diferents nivells com el primer i segon cicle d'Educació Infantil, el Batxillerat, els Graus Mitjà i Superior de Formació Professional, el Règim Especial (EOI, Escoles d'Art, Arts Escèniques) i la universitat.

D'altra banda, la Llei apunta cap al fet que l'alumnat hagi d'escollir ja a 4t d'ESO entre una via acadèmica i una professional, encara que en els països on es realitza aquesta segregació en aquests nivells, els resultats són pitjors. A més, per poder obtenir el GES s'haurà de superar una prova amb caràcter excloent, on la nota de Secundaria tendrà un valor del 70% i la nota de la “reválida” un 30%. D'aquesta manera s'elimina les PAU (selectivitat) i cada universitat definirà el criteri d'accés a cada una de les carreres, fet que també suposarà la segregació a les ensenyances superiors.

Per una altra banda, la LOMQE assegura mantenir els concerts amb aquelles escoles que segreguen per sexe, fent que aquells centres que infringien la LOE puguin assegurar-se finançament gràcies a la cobertura legal que els ofereix la LOMQE.

Quant al personal, la LOMQE fa que els centres públics passin a ser gestionats com si es tractés d'empreses: els directors, que podran ser imposats per l'administració competent, establiran els requisits per als llocs de personal funcionari i podran rebutjar interins procedents de les llistes, deixant oberta la possibilitat de contractació de professorat que ni tan sols estigui a les borses d'interins.

El professorat passarà a ser tractat també com a mercaderia sobre la qual s'exercirà repressió si no segueixen les pautes marcades essent molts d'ells col·locats a dit, trencant el principi d'igualtat d'oportunitats. I, a més, no es respectaran les especialitats dels professors, fet que, sens dubte anirà en detriment de la qualitat educativa.

D'altra banda, des de la Coordinadora expressem també el nostre rebuig més ferm a l'aprovació del Decret de Tractament de Llengües, ja que consideram que obvia la necessitat d'una educació inclusiva que compensi les desigualtats d'una realitat sociolingüística en la qual una part important d'alumnat és castellanoparlant, així que les escoles i instituts haurien de ser el lloc on l'alumnat entri en contacte i adquireixi les capacitats necessàries per poder desenvolupar-se en la llengua pròpia de la nostra comunitat, el català. Si es redueixen les hores d'educació en català, l'alumnat no podrà tenir un domini igualitari del català respecte el castellà.

Així mateix, no hi ha hagut una formació prèvia del professorat abans que entri en vigor aquesta nova norma i ara s'espera que cada docent s'hagi de cercar la vida per aconseguir una titulació d'anglès que, a més, no és adequada per impartir una classe en aquest idioma. També es pressuposa un nivell d'anglès a l'alumnat que en aquests moments no recull el currículum de Primària ni de secundària i que, òbviament, dificultarà l'adquisició dels continguts propis de les diferents assignatures en detriment de la de l'alumnat.

Es obvi que els nostres polítics estan legislant exclusivament en benefici propi i de cara a la galeria, no els importa que l'alumnat sàpiga anglès, els és suficient que així consti en el seu currículum acadèmic. No els interessa que hi hagi un tracte educatiu igualitari, ni que l'educació sigui de qualitat. La LOMQE i el Decret de Llengües demostren l'absoluta falta de responsabilitat ètica dels nostres governants que legislen contra la igualtat entre alumnes, la igualtat entre professorat i la igualtat entre llengües. Por tot això, la FAPA, la FADAE, els sindicats i la Coordinadora de Professorat Preocupat s'uneixen per participar en las jornades de vaga convocades el proper dijous 9 de maig, amb l'objectiu de frenar unes mesures totalment nefastes per al futur de la nostra societat.

Per tot això, dilluns dia 6 de maig a les 20.00h al Club Diari de Eivissa, es durà a terme una xerrada per informar la societat eivissenca de les conseqüències de l'aplicació de la LOMQE i del decret TIL (aprovat el passat divendres 19 d'abril). Serà a càrrec de la FAPA, la FADAE, representants dels sindicats i representants de la Coordinadora de Professorat Preocupat.

Tots nosaltres ens hem unit i feim una crida a la participació a la vaga que està convocada a nivell estatal el proper dijous 9 de maig.
Us hi esperem!

DOCUMENT RODA DE PREMSA COORDINADORA DE PROFESORAT PREOCUPAT

Reunió amb sindicats, pares i alumnes, i accions acordades.

Dilluns 29 d'abril va tenir lloc una reunió conjunta de representants dels diferents sectors de la comunitat educativa: representants sindicals, FAPA, FADAE i Coordinadora de Professorat Preocupat.

L'objectiu d'aquesta reunió va ser unir forces de cara a donar suport a la vaga estatal del dia 9 de maig en contra de la LOMCE, i organitzar accions informatives conjuntes. El nou decret TIL també va ser un dels motius d'aquesta convocatòria de vaga a les nostres illes.

Les conclusions van ser molt possitives. Hem sumat forces per lluitar des de la nostra illa en contra d'aquestes lleis, i desenvolupar accions conjuntes per tal d'informar a tota la comunitat educativa. Les accions acordades són:

1. Roda de premsa el divendres 3 de maig. 
2. Xerrada informativa LOMCE/TIL al Club Diari d'Eivissa el dilluns 6 de maig, amb representació de tots els sectors educatius.
3. Participació activa a aquesta vaga convocada a nivell estatal.

UN TRACTAMENT DE LLENGÜES INÚTIL

Publicat al "Diario de Ibiza" el dia 27 d'abril de 2013

Les associacions de directors i directores dels centres d´educació primària i dels instituts d´ensenyament secundari i de centres de règim especial de les Pitiüses volem manifestar el nostre absolut rebuig a l´aprovació del Decret de Tractament Integrat de Llengües i expressar que:

1. El coneixement i domini per part de l´alumnat de les llengües oficials de les Balears i d´almenys una llengua estrangera en acabar l´escolaritat obligatòria és un objectiu compartit àmpliament en els centres educatius. Tanmateix el seu assoliment per part dels estudiants no pot fer-se de qualsevol manera.

2. La competència lingüística i comunicativa de l´alumnat en les dues llengües oficials no és la mateixa. El decret de la conselleria obvia la realitat de molts de centres educatius, on la majoria d´alumnat i famílies són castellanoparlants. En el marc d´una educació inclusiva i compensadora de desigualtats, l´escola esdevé el lloc on l´alumnat pot entrar en contacte, adquirir i practicar en contextos versemblants la llengua catalana. Difícilment s´assolirà en acabar l´escolaritat obligatòria un domini oral i escrit igualitari d´ambdues llengües si es redueixen les hores d´exposició i ús efectiu de la llengua catalana per part dels alumnes.

3. És ben palès que els nivells de competència lingüística i comunicativa en les tres llengües no són els mateixos. Una distribució equitativa d´hores entre les tres llengües no garanteix l´assoliment igualitari de les competències lingüístiques i comunicatives necessàries en acabar l´escolaritat obligatòria. És més, només cal analitzar els resultats de les diferents avaluacions del nostre sistema educatiu per confirmar que el domini efectiu de diferents llengües no es pot basar en criteris de distribució matemàtics sinó en donar resposta a les diverses particularitats i necessitats de l´alumnat, com així ho fan els diferents Projectes Lingüístics del Centre.

4. La realitat dels centres docents ara mateix és que hi ha poc professorat amb els requisits per poder impartir una àrea en una llengua diferent de la catalana o castellana. No es tracta només de garantir una competència comunicativa adequada en anglès, sinó de ser capaç de fer servir una metodologia molt específica, que permeti als alumnes tant l´adquisició dels continguts lingüístics com de la pròpia matèria objecte d´aprenentatge. El professorat no ha estat format prèviament a la implantació del projecte. Que l´Administració educativa habiliti per un màxim de quatre anys el professorat sense tenir els requisits per poder impartir una àrea en anglès, no sembla la millor manera d´assolir el domini necessari d´aquesta llengua en acabar l´escolaritat obligatòria. Per això mateix, no podem acceptar que davant la manca de planificació de la conselleria d´Educació i Cultura, i per pal·liar la manca de professorat capacitat per impartir les classes en llengua anglesa, se´ns plantegi (com així es va fer a la reunió mantenguda amb el senyor Onofre Ferrer, director general d´Ordenació, Innovació i Formació del Professorat, amb representants de les directives de tots els centres públics d´Eivissa el passat 8 d´abril) la conveniència d´impartir docència en spanglish. Aquesta és una alternativa que, deixant de banda la impossibilitat que s´ajusti a la legislació vigent, és un atac directe a la professionalitat dels docents i una burla a la intel·ligència de la població en general.

5. Els Projectes Lingüístics de Centre han demostrat fins ara ser eines efectives per al tractament de la diversitat lingüística als centres. Aquests projectes inclouen tots els aspectes rellevants per garantir els objectius referents als aprenentatges lingüístics, així com iniciatives i innovacions per millorar el domini de les llengües objecte d´aprenentatge, incloent-hi les llengües estrangeres.

Creiem que allò que funciona hauria de tenir continuïtat. Igualment creiem que les accions d´innovació s´han de sostenir sobre una base ferma que faci possible el seu èxit a curt i llarg termini. Consideram que el decret de Tractament Integrat de Llengües, tal com està plantejat, no és una eina efectiva i útil. És un projecte que es sustenta sobre la base de la improvisació, la manca de consens, l´absència de suport pedagògic i a més a més sense pressupost. Una iniciativa que no compta amb els professionals que han de posar-la en marxa està condemnada al fracàs.

Per tot el que hem exposat, demanam la derogació del Decret de Tractament Integrat de Llengües i l´inici d´un procés de reflexió i consulta en el que participin tots els membres de la comunitat educativa.

Merche Ibarrola i Alejandro Pitaluga | Representants de les Associacions de directors/es de Primària, de Secundària i de centres de règim especial de les Pitiüses 

O hi ha una lluita clara o que no ens maregin més, per favor

Carta al director de na Lourdes Ramírez:

Amb aquesta carta només vull deixar constància del meu malestar, indignació i impotència davant de les actuacions dels sindicats a l’hora de dur endavant accions en contra de les mesures adoptades i previstes per l’actual govern.

Estic farta de trobar-me davant de murs de pedra i de frases gastades cada vegada que demanem mesures contundents i amb un fi concret. Som molts aquells que hem estat afiliats durant anys a un o altre sindicat, que hem confiat, i encara volem confiar, en què són la nostra veu davant els governants i les forces de poder polític. I és per això que encara estic esperant que algú m’expliqui el motiu de no convocar la vaga en educació quan va ser convocada a nivell estatal, que algú m’expliqui perquè  no es va dur endavant una anunciada vaga indefinida a principis del curs 12-13, ja sabem allò de la denigrant contratació de 50 interins, que algú m’expliqui perquè davant les reiterades peticions d’un grup organitzat de docents, amb capacitat de feina i amb ganes de treballar, només hi ha hagut silenci, que algú m’expliqui per què se’ns va dir que la vaga general serviria com a sondeig per organitzar i convocar una vaga indefinida en educació i que després de ser seguida per més d’un 80% del professorat no se n’ha volgut parlar, que algú m’expliqui perquè no se’ns ha tingut en compte absolutament per a res quan hem estat qui ha mobilitzat els companys, qui ha fet els sondejos als centres i qui, en definitiva, va punxar foc a l’espurna de la lluita per una educació pública de qualitat a les Illes Balears.

Els titulars dels diaris clamen al cel, parlen d’un seguiment de la vaga minoritari. Realment, tant és si aquestos titulars haguessin sortit un, dos o tres dies abans. No sóc clarivident, però el fracàs estava assegurat. Aquells que hem secundat la vaga ho hem fet amb plena consciència que bona part dels nostres companys continuaria al seus llocs de treball, podríem encetar aquí una altra via de crítica, però no és ara el moment. I no ho és perquè crec que en part els arguments donats per molts d’ells són de pes: són dos dies inconnexos que difícilment faran recular el govern en cap decisió, i a més, com anteriorment he dit, per què ara sí i abans no? Per què no hi ha cap ressó estatal als mitjans de comunicació de què a les Illes Balears hi ha una vaga en defensa de l’educació?

He de dir també que si ja com s’està duent a terme aquesta vaga em resulta lamentable, molt més penosa em va parèixer la concentració, i no ho dic pel nombre d’assistents. No hi va haver cap lectura de manifest, cap explicació als que allà estàvem, crec que cap document amb registre d’entrada a Conselleria i ni tan sols una cridada a tornar a fer vaga la setmana vinent. Davant les preguntes d’alguns companys les respostes varen ser que no es llegia cap manifest per no escalfar el cap del personal i que no s’havia intentat crear massa crítica perquè ja som “majors” i cadascú sap el que fa. I així, per què estàvem allà? Entre moltes altres coses, a escalfar el cap és al que ens dediquem.

Doncs mira per on que sí, que cadascú sap el que fa, faltaria més. I de nou dic que som molts els que sabem el que volem, que tenim clars els motius de la protesta, que no  hem defallit i que continuem lluitant, els que pensem que temps molt pitjors han passat i que reptes més grans i aparentment impossibles s’han aconseguit.

Per tenir possibilitats d’aconseguir resultats cal tenir present a qui es representa, escoltar les peticions, reflexionades, argumentades i debatudes en les diferents assemblees i estar dispostos a treballar conjuntament sense perdre’ns en les paraules i en reunions improductives. No cal passar més tràmits ni convocar més vagues edulcorades per cercar arguments que justifiquen no anar més lluny. O hi ha una lluita clara o que no ens maregin més, per favor.

Pares i estudiants se sumen a la vaga

Segons el "Diario de Ibiza" d'avui
Confederación de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos (Coapa) y la Plataforma de Estudiantes de Balears anunciaron ayer que se sumarán a la huelga convocada por el profesorado de primaria y secundaria de las islas contra el Govern. Exigen la retirada del decreto que relega el catalán y la ley de convivencia que contempla sanciones a los docentes. Los cuatro sindicatos educativos (STEI, CCOO, ANPE y UGT) explicaron ayer que unos 10.000 docentes están llamados al paro de los días 13 y 20 de este mes de marzo. Aseguraron que se han visto abocados a las movilizaciones por la «represión y el menosprecio» de la conselleria de Educación que dirige el conseller Rafael Bosch. Los estudiantes han convocado una huelga para el día 14 con el objetivo de protestar contra las reformas que quieren introducir el Gobierno central y la conselleria de Educación. Unas normativas que no dudaron en calificar de «ataque contra la libertad de padres, alumnos y profesores».
Jaume Ribas, presidente de la COAPA, aseguró que los padres de los estudiantes de Balears comparten «los motivos de esta huelga contra unas normativas que pretenden dar carta de naturaleza jurídica a las acciones para entorpecer y criminalizar a toda la comunidad educativa balear».
Gabriel Caldentey, secretario general del STEI, recordó que la huelga es fruto de los «infructuoso intentos de negociación con la conselleria de Educación». Carmen Santamaría (UGT) apuntó: «Es la primera vez que el Govern no ha movido un solo dedo para evitar la huelga». Toni Baos (CCOO) y Antoni Martorell (ANPE) explicaron que «los retrocesos en estos últimos años han sido flagrantes».
Mañana tendrá lugar la huelga en toda la comunidad educativa y se celebrará una concentración ante la conselleria de Educación. El día 20 también será jornada de paro y por la tarde se ha convocado una marcha en Vara de Rey, en Eivissa, y una concentración en la plaza de la Constitució de Formentera.

"Un corto recortado"

#23F