Carta a la delegada d'Educació d'Eivissa

Carta escrita per Iñaki Monge.

Belén: suposant que el que diu la notícia del diari d´Eivissa, en la seva versió digital de 23 de maig, són paraules teves, m´agradaria comentar algunes de les afirmacions que allí es manifesten. En primer lloc, estic d´acord amb tu en que la comunitat educativa, de la qual tots en formem part, uns com a pares, altres com a professors, altres com alumnes, tu mateixa com a delegada i mestra, el senyor Bosch com a conseller i professor, el personal no docent... han d´exercir les seves funcions o rols amb responsabilitat, inclòs el conseller, representant màxim de l´administració educativa i evidentment que hauria d´haver tingut en compte quins eren «los cauces más oportunos para poder negociar», però no em consta que aquestes mesures s´hagin negociat, són més aviat imposades, per tant també es fa difícil entreveure quin és «el cauce para hacer llegar nuestras reivindicaciones» si es nega el diàleg d´inici.

Quant a la segona idea torno a estar d´acord amb tu quan dius que: «debemos ser conscientes que, con nuestro ejemplo, también hacemos llegar un mensaje a los alumnos que aprenden con nuestras actitudes», i tant! Feia temps que no es veia una resposta tan meditada, sense perdre de vista els drets dels alumnes, que són el col·lectiu en torn al qual es conforma la comunitat educativa. Samarretes, xerrades, manifestos, performances, blocs, concentracions, converses... tot això adobat amb una dosi de creativitat.

Crec que, tal com està el món, és bo que els alumnes puguin veure de prop que hi ha altres maneres d´expressar el malestar i la disconformitat. I sí, ho hem d´acceptar, també una certa expressió de violència produïda al abonyegar paelles i cassoles que ja mai més serviran per allò per a lo que van ser creades. El que no entenc, la veritat sigui dita, és que fa el següent paràgraf ficat allà al mig: «Así, la delegada ha censurado los hechos ´lamentables´ sucedidos este martes en el despacho del conseller de Educación, Rafael Bosch, y ha asegurado que estos incidentes ´nos tienen que hacer reflexionar a todos´». No sé si ho vas lligar amb l´anterior conscientment, amb lo qual podria confondre en certa manera al lector al poder entendre´s una cosa com a conseqüència de l´altra, o més aviat era una afirmació per a deixar constància de la teva posició, qüestió aquesta que es pot entendre perfectament.

A continuació fas una afirmació amb la que, sentint-ho molt, no puc estar-hi d´acord: «No debemos hablar más de jornadas de lucha, porque eso invita a ciertas personas a seguir una actitud que hay que borrar completamente.» L´objectiu últim de l´educació és el d´acompanyar a les persones en el seu procés de aprenentatge, de manera que arribin a ser ciutadans lliures i compromesos amb la seva realitat i això comporta inevitablement lluitar cada minut de la seva vida. Millor que jo ho va dir en Bertold Brecht: «Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. Hi ha altres que lluiten un any i són millors. N'hi ha que lluiten molts anys i són molt bons. Però hi ha els que lluiten tota la vida: aquests són els imprescindibles.»