CONCENTRACIÓ

El col·lectiu de "Professorat Preocupat" s'adhereix a la convocatòria dels sindicats per al dia 30 d'octubre perquè no hem deixat de preocupar-nos pel futur de l'educació.

Aquestes són les nostres reivindicacions:

Comencem recordant alguns fets que van succeir durant el curs 2011-2012:

• La reducció de la nostra representació sindical. No vam dir ni mu.
• L’injust desplaçament d’interins que havien agafat una plaça per tot l’any com a conseqüència de la tornada dels alliberats sindicals als centres. No vam fer res.
• La implacable campanya de desprestigi contra el docent. Què hi farem!
• Els abusos contra companys d’altres comunitats (professorat assetjat a la Comunitat de Madrid per fer declaracions públiques, pujada a 20 hores a una setmana del començament de les classes, trasllats forçosos i imprevistos, etc). Ens callarem!
• La publicació dels nous criteris per a les plantilles orgàniques que en suposen una considerable reducció. Peccata minuta.
• La constatació mes a mes de què les partides econòmiques no arribaven. És que estem en crisi, home.
• La pujada de la ratio i la reducció de grups. I vam començar a pensar que el que passava a la península ja havia arribat a les illes.

Certament aquest llistat es podria allargar més, però allò important és constatar que ens vam movilitzar tard i amb por, sense voler molestar massa, no sigui que.... Sens dubte, tota la fanfàrria de samarretes verdes, performance d’aula massificada, funerals per l’educació, cassolades i cadenes humanes era necessària. Però ja n’hi ha prou. Ara toquen les accions contundents, sense oblidar que aquestes ocasionen perjudicis, molèsties, fins i tot injustícies. I és que cap dret s’ha guanyat sense patiment. Repassem la història, que som profes.

I per què ens hem de mobilitzar?

1. Reducció i congelació del salari, afegides a la pèrdua salarial acumulada en els darrers anys.
2. Augment d’horari lectiu, amb el consegüent augment del nombre d’alumnes que cal atendre, d’hores de preparació de classes (i més quan t’obliguen a impartir assignatures “afins”), d’hores de correcció de deures, treballs i exàmens, d’hores d’avaluació, d’hores de reunió d’equips docents.
3. Eliminació “temporal?” de la paga extraordinària de Nadal.
4. Eliminació “temporal?” dels sexennis.
5. Eliminació dels tres dies de baixa justificats davant cap d’estudis. La nostra paraula no és digna de ser creguda, però tampoc el justificant mèdic serveix per no perdre el jornal diari. Estar malat suposa no cobrar o cobrar el 50%. Ai dels virus de panxa, afonies, grips d’una setmana, contractures musculars i menstruacions doloroses (que haberlas, haylas)!

6. Augment de la ratio d’alumnes per aula. I no val a dir que enguany un percentatge mínim de grups ha arribat als 30 o els ha sobrepassat; el que compta és que la llei que ho permet està feta i aprovada; el que compta és que sí que hi ha indrets on el professorat ha d’atendre 200 alumnes; el que compta és que hi hagi un sol docent al qual li passi això.
7. Eliminació de reforços, principalment d’atenció a l’alumnat amb necessitats. A hores d’ara els centres de secundària compten amb una dues places menys que l’any passat, però a més també es dóna el cas que alguna de les places mantingudes estan dividides en mitges jornades, incompatibilitzant totalment la coordinació del professorat, ja que només de les 4 hores complementàries (en el millor dels casos) hem d’incloure l’atenció a pares, la reunió de departament i les guàrdies. Així que, quan hem de realitzar propostes, participar en projectes i comissions i acordar decisions per la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat? Qui s’atreveix a dir encara que la qualitat de l’ensenyament no es veurà afectada per les retallades?
8. Augment escandalós de docents amb mitja jornada, amb la intenció de maquillar els números, i sense tenir en compte els greus perjudicis que s’ocasionen dins els centres: retards en el traspàs d’informacions, dificultats per convocar reunions d’equips docents o per estar accessibles a pares i alumnes.
9. Reducció de beques i augment de matrícules, cosa que no anima precisament a l’estudi dels més desfavorits .
10. La LOMCE, una llei que pretén millorar la qualitat d’educació partint de la premissa de què aquesta depèn exclusivament  dels resultats acadèmics i no té a veure amb la dotació de recursos ni materials ni humans; una llei que menysprea la música, l’educació plàstica, la tecnologia, la cultura clàssica, però també la història i l’ètica; una llei obsessionada per les proves d’avaluació externes i la confecció de rànkings; una llei que torna a rebaixar la Formació Professional (us en recordeu de: “el que vale, vale, y el que no, a FP”?); una llei que silencia a claustres i consells escolars en benefici d’uns directius que esdevindran la veu del seu amo; i una llei, en definitiva, que no busca el consens, el pacte d’estat, perquè serà aprovada per decret.

Quines són les nostres reivindicacions? Les podem resumir en dues:

• Tornada a la situació anterior al curs 2011/2012 amb la convicció de què cada retallada en educació significa una ganivetada al futur del país.

• Retirada de la LOMCE: que hi hagi un pacte d’estat  que garanteixi l’estabilitat i la qualitat de l’educació pública per a tothom.

I per acabar, què podem fer per aconseguir-les? Doncs, esgotades les vies “suaus”, cal passar a l’acció i exigir  als sindicats què convoquin una

VAGA INDEFINIDA