“REALITAT DE L’APLICACIÓ DEL TIL A L’ILLA D’EIVISSA”
Assemblea de Docents d’Eivissa
Estudi realitzat sobre un total de 29 CEIP (Infantil i Primària) i de 9 IES (Secundària) de l’illa d’Eivissa (exclosos: privat, concertat, i públics amb “Pla Pilot Plurilingüe”).
Aplicació del TIL: els centres l’apliquen com poden. El trilingüisme no es compleix a tots els centres, a causa de la manca de personal preparat.
- Contradicció amb les declaracions del president Bauzá, setembre de 2013.
- 14 centres d’Eivissa, un 39%, no tenen personal B2 d’anglès.
- Cada centre ha triat l’assignatura que ha pogut per a impartir-la en anglès. Tan sols un 8% diu no tenir o tenir poc problemes.
PROBLEMÀTIQUES PEDAGÒGIQUES
COMUNES A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA
- Els docents han de fer contínuament aclariments i traduccions. L’alumnat no està preparat per rebre els continguts en llengua estrangera.
- La coordinació entre els professors de matèries en anglès no s’ha previst.
- La no comprensió de les classes genera manca d’atenció, conductes disruptives i conflictivitat.
- Diferent llengua als llibres de text i com s’imparteix la matèria per la precipitació de la implantació del TIL.
- Manca de correcció en anglès. “Spanglish” i mal aprenentage (l’esborrany d’aplicació del TIL i l’exdirector general d’Innovació, Onofre Ferrer, hi resten importància).
DETECTADES A PRIMÀRIA
- Els tutors i tutores deixen de ser el referent lingüístic dels seus alumnes.
- La divisió de les àrees per llengües resulta ser caòtica i no afavoreix la introducció de les noves metodologies globalitzades.
- Aula, amb dos mestres, un en llengua oficial, i l’altre realitzant la traducció a l’anglès.
DETECTADES A SECUNDÀRIA
- Desconcert de l’alumnat pels canvis de llengua.
- Foment de l’aprenentatge memorístic, davant del raonament i la comprensió. No es garanteix l’aprenentatge significatiu i a llarg termini.
PROBLEMÀTIQUES CURRICULARS
- L’alumnat afectat pel TIL patirà un dèficit acadèmic important en el futur proper.
- El ritme de desenvolupament dels continguts és més lent que l’habitual.
- A la matèria de música, bona part dels continguts de música es relacionen amb la cultura popular de les illes, en català. Com es pot fer música en anglès?
- L’alumnat NEE o NESE (necessitats educatives o alumnat de suport) és el més perjudicat de tots. El TIL se suma a les retallades al suport que necessiten. Molt pocs PTs (Pedagogia Terapèutica) tenen B2 en anglès.
PROBLEMÀTIQUES LINGÜÍSTIQUES
- S’amenaça l’adquisició de competència lingüística en català. Les avaluacions de diagnòstic dels darrers anys mostren resultats molt semblants en català i castellà a 4t de primària i 2n d’ESO. Atribuir el fracàs escolar a la immersió lingüística en català no té fonament.
PROBLEMÀTIQUES DE RECURSOS
- 39% dels centres de l’illa no tenen personal docent preparat amb B2 en anglès.
- Deficiències molt grans en l’assignació d’auxiliars lingüístics (malgrat comunicacions del Govern).
- Oferta insuficient a les EOI. La formació en llengua estrangera no la proporciona la Conselleria. La que ofereix és de molt dubtosa qualitat.
- L’equip d’assessors del TIL (ATLES) s’ha constituït amb el curs ja molt avançat, i estan per demostrar les seves capacitats i la seva operativitat.
PROBLEMÀTIQUES FAMILIARS
- Preocupació en les famílies per la rebaixa de continguts impartits.
- Por perquè els alumnes no puguin seguir el ritme de la classe a causa de la manca de competència lingüística en anglès.
- Desconcert davant les protestes de pares i mares. Cap centre escolar sap com resoldre-les.
CONTRADICCIONS ENTRE EL TIL I LA OPINIÓ D’EXPERTS I ESTUDIS FETS
- La millora en l’ensenyament de llengües estrangeres ja s’estava duent a terme amb bons resultats (Seccions europees). El TIL és un projecte improvisat, que s’ha volgut implantar sense recursos, ni temps ni progressivitat.
- No s’han tengut en compte ni les famílies ni els professionals que l’han de portar a terme.
- No hi ha cap fonament pedagògic que justifiqui les afirmacions del govern sobre el fracàs escolar i la seua relació amb la Immersió Lingüística. El mateix informe IAQSE desmenteix aquesta idea.
- Alguns especialistes, com ara el catedràtic de Sociologia Martí March (presentació de l’anuari de l’educació de divendres 7 de febrer), afirmen que no es pot equiparar una tercera llengua, estrangera, al castellà i català. És impossible, i pedagògicament no té sentit
CONCLUSIONS
1. L’alumnat està perdent un temps molt valuós de la seua etapa formativa.
2. Els absurds pedagògics arriben a nivells estrafolaris.
3. Inspecció Educativa d’Eivissa rep instruccions de Conselleria d’Educació perquè obligui els centres amb indicacions que contravenen els principis bàsics de qualsevol ensenyament. Sempre ho fan de forma oral, mai per escrit, i contradient el que el TIL obligaria fer.
4. La igualtat horària entre català i castellà, sense altres mesures equilibradores (societat, cultura, mitjans de comunicació, cinema, etc.) pot conduir-nos a una ruptura social entre alumnat catalanoparlant i castellanoparlant. Aquests darrers sortirien de l’ensenyament obligatori sense les competències necessàries en català.
5. Les reformes de les lleis educatives que es pretenen implementar des de dalt (poder polític) fins a baix (aules), està demostrat que fracassen. Cal més planificació, progressivitat, preparació i formació del professorat, tenir en compte l’opinió del professionals del món de l’educació i de les famílies, i preveure pressuposts i condicions necessàries.
ES NECESSARI UN «PACTE EDUCATIU DE MÍNIMS».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada