dissabte, 14 de juny de 2014

KEEP CALM AND VOTE NO

Us deixem aquí, per a la reflexió, la carta que en Joan Antoni Bonet, cap del Departament de Filosofia de l'IES Quartó de Portmany, adreça  als seus companys.

Companyes i companys,

Vist el caire que estan prenent les coses i davant el comprensible esgotament de final de curs que tots nosaltres acumulem, i més enguany, vull fer-vos arribar les següents reflexions abans del proper claustre. No tinc whatsapp, així que no us podré contestar per aquí, però el dilluns en podem parlar en persona. Mireu, és cert que tots estem cansats, que no volem que una situació enutjosa com aquesta s’allargui amb claustres un rere l’altre en un bucle infernal absurd, i que al mateix temps estem fastiguejats i indignats amb una Conselleria que ha estat incapaç de negociar i que ara a finals de curs ens enreda amb ordres absurdes que pretenen confondre’ns i que acceptem l’inacceptable. No vull enganyar ningú i vaig amb la veritat de cara: jo vaig votar “no” i no canviaré el sentit del meu vot al proper claustre. També crec que el vot hauria de ser secret, per evitar males cares, malentesos i alliberar part de la pressió i de la por amb què ens volen acovardir. Els motius del “no” no cal que us els exposi, perquè els coneixeu bé. Només vull fer-vos arribar algunes consideracions que m’he fet a mi mateix sobre si valia la pena canviar el sentit del meu vot. Aquestes reflexions són personals meues, les he fet principalment per a aclarir-me a mi mateix, però les comparteixo amb vosaltres per veure si entre tots podem treure l’entrellat de tot plegat. Defecte de filòsof, potser.

Votar en blanc: en primer lloc crec que no ha canviat res perquè hàgim de reconsiderar el sentit del nostre vot i convertir-lo en un vot en blanc. L’únic que ha canviat és que hi ha més pressions i sobretot esgotament i malestar per haver de votar en un sentit que va contra el que ens dicta la nostra consciència professional. En democràcia el vot en blanc mai és una eina vàlida per a canalitzar les protestes. Una persona pot votar en blanc pensant que vota en
contra del sistema, però el sistema està organitzat per a interpretar el vot en blanc com a desinterès i acceptació del resultat que sigui. Jo no votaré en blanc perquè no penso resignarme ni desinteressar-me per un tema que ens afecta tant a nosaltres i als nostres alumnes. No em resigno a votar en blanc per facilitar les coses a un desgavell que ha provocat la pròpia Conselleria i que ella mateixa haurà de solucionar. No li solucionem nosaltres les coses. Que no ens emboliquin.

Votar “sí per imperatiu legal”: en segon lloc tampoc considero aquesta opció com a vàlida. De fet és una trampa. És facilitar molt més les coses a una Conselleria que ara mateix es troba aïllada i en una situació que no sap com arreglar si no és per la via de les coaccions, de les pressions i de l’esgotament. Al meu entendre, després de tot el que hem patit aquest any, després de la mobilització de la que vam ser capaços a principi de curs i que no se m’esborra de la memòria, aquesta és una opció carregada de derrotisme. Després de tot el que hem fet, no ens podem permetre de cap manera aprovar nosaltres el TIL. I totes les batalles es perden quan s’inicien amb la consciència derrotada, igual que un alumne és molt probable que acabi suspenent quan entra a l’examen convençut que suspendrà. Jo no estic derrotat. Si el resultat final del claustre és el no, la Conselleria ja farà les seves imposicions legals. L’imperatiu legal vindrà després d’haver votat “no”, mai abans. El vot afirmatiu simplement dóna oxigen a la Conselleria. Al final l’imposaran, però serà després d’haver votat “no" amb la nostra consciència professional intacta i conservant la força que demostràrem a principi de curs.

Votar “sí” perquè estam convençuts del “sí”: evidentment. També hi ha aquesta opció, perfectament legítima per a qui pensi que el projecte del TIL és el millor per als nostres alumnes. Aleshores votarem “sí” perquè estam convençuts de la utilitat i la benignitat d’aquest projecte.

Votar “no”: crec que és l’única opció que ens queda als que ja l’exercírem en aquest sentit al claustre de dimecres passat. Se’ns ha convocat novament a un claustre simplement per un defecte de forma: no vàrem exposar els motius del nostre no, que crec que ens sobren i són per tots coneguts. Doncs exposem-los. Simplement es tracta de dir perquè no i repetir la votació novament en secret. Si el resultat del claustre torna a ser negatiu, ja vindran les imposicions. El que no faré és autoimposar-me una cosa en contra de la qual he lluitat.

En fi, disculpeu-me per haver abusat de la vostra paciència. Us desitjo un bon cap de setmana. Us deixo aquesta cita d’Aristòtil sobre la prudència i el coratge, que mai han de ser una coartada per a actituds derrotistes. No és el moment de fugir, ni de tenir por, ni de deixar de resistir. Actuem de forma prudent i seguim votant no. “Keep calm and vote no”. Fora pors! Mantinguem l’ànim i el coratge! La prudència i la consciència professional ara són mantenir el "no" que ja donàrem. Després ja veurem què succeeix, però no ens arronsem ara.

«El qui sempre fuig, el qui té por de tot i no resisteix gens, esdevé covard; el qui res no tem i tot ho escomet, temerari; igualment el qui es lliura a tots els plaers i no s’absté de res, desenfrenat; el qui, com tots els esquius defuig tot plaer, insensible, en cert sentit. Tant l’excés com la mancança destrueixen, doncs, la prudència i el coratge, el terme mitjà les conserva.»





1 comentari:

  1. L'única opció és NO, no m'autoimposaré "una cosa contra la qual he lluitat". Gràcies Juan Antoni.

    ResponElimina