El primer punt del programa electoral en matèria d'educació de l'actual govern reclama: “Una educació fruit del consens. Amb un funcionament consensuat. Que no impliqui modificacions estructurals amb la alternança política” Un punt amb el que estem totalment d'acord. I és justament això el que estem demanant ara.
Se'ns ha acusat d'estar polititzats i d'utilitzar l'educació com a arma ideològica. Si estem aquí ara és per què confiem en les institucions democràtiques i per què la nostra única motivació és la pedagògica.
Portem més de dos anys lluitant en contra d'una degradació progressiva de l'educació pública a Balears i concretament a Eivissa., com ara:
- Augment de les ràtios: la qual cosa implica conflictivitat, impossibilitat de gestió i més dificultat a l'hora d'atendre individualment l'alumnat.
- Augment de dues hores lectives: que implica una pèrdua de qualitat en tant que no hi ha possibilitat de coordinació entre el professorat i el conseqüent abandonament de projectes educatius de centre.
- Retallades en les beques de transport i de menjador: així com la supressió del programa de reutilització de llibres, que impideix la equitat que se li suposa a una educació pública.
- Supressió dels programes de reforç com ara el PROA, que possibilitava l'accès dels alumnes amb més dificultats al currículum i que obria i apropava els centres educatius al seu entorn.
- Incompliment de l'administració quant a l'assignació dels diners pressupostats als centres.
Malgrat tots aquests despropòsits considerem que el sistema educatiu públic encara funciona gràcies a l'esforç extra i dedicació dels nostres companys que va molt més enllà del seu horari lectiu en uns temps en què alguns sectors de la classe política s'empenyen a desprestigiar la nostra tasca.
La nostra actitud ha estat en tot moment dialogant i respectuosa i el nostre objectiu sempre ha estat arribar a un acord, però en aquests anys no hem trobat cap resposta des de cap institució pública. De fet, ningú de nosaltres té cap interès a fer una vaga indefinida, però és evident que hem esgotat tots els recursos.
La gota que ha fet vesar el got ha estat l'aplicació autoritària del TIL, que des de tots els àmbits educatius s'ha considerat que és precipitada, improvisada i no nascuda del consens. I repetirem les vegades que faci falta que aquesta no és la única causa de la vaga.
Evidentment, volem que l'alumnat aprengui anglès, castellà i català, i és per això que estem en contra del TIL d'aquesta manera, volem que es faci bé. Un projecte d'aquesta importància requereix recursos, reflexió i consens. En el seu programa electoral aposten per l'estabilitat, és per això que apostem per una aplicació progressiva i tots aquells que estem diàriament a les aules sabem que els resultats en educació es mostren a llarg termini.
Nosaltres només fem referència a criteris pedagògics. Les Universitats, els experts en la matèria s'han posicionat en contra del TIL. I no hi ha hagut voluntat d'atendre a les recomanacions. Fins i tot el Tribunal Superior de Justícia Balear va suspendre cautelarment l'aplicació del TIL ja que era inviable, decisió que va burlar l'actual Govern amb un Decret Llei i que manifesta la inexistent voluntat de diàleg.
Amb aquest despropòsit, a més dels docents, les universitats, els experts i els tribunals; les famílies i la resta de la societat s'ha sumat a les nostres reivindicacions, perquè també volen que se'ls escolti.
A hores d'ara ja hi ha ajuntaments a Mallorca que s'han posicionat en contra del TIL, com ara St. Llorenç, Artà, Pollença, Manacor i sa Pobla, així com el Consell Escolar de St. Josep de sa Talaia que va votar en contra del TIL per unanimitat a l'igual que el de Formentera.
Per això, volem demanar que aquest ple es posicioni davant de les nostres demandes per una educació pública i de qualitat.
Que es resumeixen en aquestes:
- Que es faci patent una promesa electoral amb la qual estem d'acord: el diàleg. Cap reforma educativa pot ser eficient sinó es tenen en compte als que participen d'aquesta,és a dir, pares, mares, estudiants i docents. És per això que demanam que un representant de l'assemblea de docents de cada illa estigui present a la taula de negociacions.
- Una condemna explícita i pública a les paraules d'Antoni Camps per les quals ens sentim meynspreats i fins i tot, amenaçats.
- Una mostra explícita i clara de la voluntat de dignificar la nostra profesió, posicionant-se en contra del expedients sancionadors als directors de Menorca i demanant la retirada del projecte llei de símbols i convivència.
- Que el dia 24 de setembre de 2013 vostés voten al ple convocat al parlament en contra de la validació del Decret Llei 5/2013, del 6 de setembre, pel qual s'adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de Tractament Integrat de les Llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada