Carta de Lluís Llach a l'Assemblea de Docents.
Estimats,
Només sóc un més dels qui us segueixen i us admiren. No faceu ni una passa enrere en la vostra lluita... no en faceu cap, entre altres coses perquè trepitjaríeu els qui teniu darrere, que som molts. Som darrere vostre per donar-vos suport i per aprendre del vostre exemple. Ni una passa enrere, totes les passes endavant per l’educació, per la justícia i per la dignitat.
M’emociona que em demaneu permís per fer servir la meva cançó “Venim del Nord, venim del Sud”. M’emociona i ho fa de maneres diferents i encontrades. Primer em fa il·lusió perquè és una manera de ser més a prop vostre. En segon lloc, us vull confessar que la vostra petició també em provoca vergonya. Em provoca una vergonya fonda que una cançó com aquesta encara sigui necessària al cor d’una societat del segle XXI. Crec que a hores d’ara el missatge d’aquesta cançó ja no hauria de ser necessari. Fem tard a molts llocs, a molts drets i a moltes llibertats, i, de tot plegat, només em queda la idea que no podem donar mai res per segur, que cada generació ha de lluitar per guanyar i mantenir uns drets que són fonamentals i indiscutibles.
No puc ser a la vostra Marxa per l’Educació, com m’hauria agradat, però us hi acompanyo de lluny, amb una enveja sana per la vostra força i amb admiració per tot el que ja heu començat a guanyar.
I VOLEM SER PER CAMINAR.
ENDAVANT!
Una abraçada,
Lluís Llach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada