Companyes i companys,
Vist el caire que estan prenent les coses i davant el comprensible
esgotament de final de curs que tots nosaltres acumulem, i més enguany, vull
fer-vos arribar les següents reflexions abans del proper claustre. No tinc
whatsapp, així que no us podré contestar per aquí, però el dilluns en podem
parlar en persona. Mireu, és cert que tots estem cansats, que no volem que una situació
enutjosa com aquesta s’allargui amb claustres un rere l’altre en un bucle
infernal absurd, i que al mateix temps estem fastiguejats i indignats amb una
Conselleria que ha estat incapaç de negociar i que ara a finals de curs ens
enreda amb ordres absurdes que pretenen confondre’ns i que acceptem
l’inacceptable. No vull enganyar ningú i vaig amb la veritat de cara: jo vaig
votar “no” i no canviaré el sentit del meu vot al proper claustre. També crec
que el vot hauria de ser secret, per evitar males cares, malentesos i alliberar
part de la pressió i de la por amb què ens volen acovardir. Els motius del “no”
no cal que us els exposi, perquè els coneixeu bé. Només vull fer-vos arribar
algunes consideracions que m’he fet a mi mateix sobre si valia la pena canviar
el sentit del meu vot. Aquestes reflexions són personals meues, les he fet
principalment per a aclarir-me a mi mateix, però les comparteixo amb vosaltres
per veure si entre tots podem treure l’entrellat de tot plegat. Defecte de
filòsof, potser.
Votar en blanc: en primer lloc crec que no ha canviat res perquè hàgim de
reconsiderar el sentit del nostre vot i convertir-lo en un vot en blanc. L’únic
que ha canviat és que hi ha més pressions i sobretot esgotament i malestar per
haver de votar en un sentit que va contra el que ens dicta la nostra
consciència professional. En democràcia el vot en blanc mai és una eina vàlida
per a canalitzar les protestes. Una persona pot votar en blanc pensant que vota
en
contra del sistema, però el sistema està organitzat per a interpretar el
vot en blanc com a desinterès i acceptació del resultat que sigui. Jo no votaré
en blanc perquè no penso resignarme ni desinteressar-me per un tema que ens
afecta tant a nosaltres i als nostres alumnes. No em resigno a votar en blanc
per facilitar les coses a un desgavell que ha provocat la pròpia Conselleria i
que ella mateixa haurà de solucionar. No li solucionem nosaltres les coses. Que
no ens emboliquin.
Votar “sí per imperatiu legal”: en segon lloc tampoc considero aquesta
opció com a vàlida. De fet és una trampa. És facilitar molt més les coses a una
Conselleria que ara mateix es troba aïllada i en una situació que no sap com
arreglar si no és per la via de les coaccions, de les pressions i de
l’esgotament. Al meu entendre, després de tot el que hem patit aquest any, després
de la mobilització de la que vam ser capaços a principi de curs i que no se
m’esborra de la memòria, aquesta és una opció carregada de derrotisme. Després
de tot el que hem fet, no ens podem permetre de cap manera aprovar nosaltres el
TIL. I totes les batalles es perden quan s’inicien amb la consciència
derrotada, igual que un alumne és molt probable que acabi suspenent quan entra
a l’examen convençut que suspendrà. Jo no estic derrotat. Si el resultat final
del claustre és el no, la Conselleria ja farà les seves imposicions legals.
L’imperatiu legal vindrà després d’haver votat “no”, mai abans. El vot
afirmatiu simplement dóna oxigen a la Conselleria. Al final l’imposaran, però
serà després d’haver votat “no" amb la nostra consciència professional
intacta i conservant la força que demostràrem a principi de curs.
Votar “sí” perquè estam convençuts del “sí”: evidentment. També hi ha
aquesta opció, perfectament legítima per a qui pensi que el projecte del TIL és
el millor per als nostres alumnes. Aleshores votarem “sí” perquè estam
convençuts de la utilitat i la benignitat d’aquest projecte.
Votar “no”: crec que és l’única opció que ens queda als que ja l’exercírem
en aquest sentit al claustre de dimecres passat. Se’ns ha convocat novament a
un claustre simplement per un defecte de forma: no vàrem exposar els motius del
nostre no, que crec que ens sobren i són per tots coneguts. Doncs exposem-los.
Simplement es tracta de dir perquè no i repetir la votació novament en secret.
Si el resultat del claustre torna a ser negatiu, ja vindran les imposicions. El
que no faré és autoimposar-me una cosa en contra de la qual he lluitat.
En fi, disculpeu-me per haver abusat de la vostra paciència. Us desitjo un
bon cap de setmana. Us deixo aquesta cita d’Aristòtil sobre la prudència i el
coratge, que mai han de ser una coartada per a actituds derrotistes. No és el
moment de fugir, ni de tenir por, ni de deixar de resistir. Actuem de forma
prudent i seguim votant no. “Keep calm and vote no”. Fora pors! Mantinguem
l’ànim i el coratge! La prudència i la consciència professional ara són mantenir
el "no" que ja donàrem. Després ja veurem què succeeix, però no ens arronsem ara.
«El qui sempre fuig, el qui té por de tot i no resisteix gens, esdevé
covard; el qui res no tem i tot ho escomet, temerari; igualment el qui es
lliura a tots els plaers i no s’absté de res, desenfrenat; el qui, com tots els
esquius defuig tot plaer, insensible, en cert sentit. Tant l’excés com la
mancança destrueixen, doncs, la prudència i el coratge, el terme mitjà les
conserva.»
L'única opció és NO, no m'autoimposaré "una cosa contra la qual he lluitat". Gràcies Juan Antoni.
ResponElimina