Diàleg impossible

L'Assemblea de Docents de les Illes Balears va enviar el passat mes de gener una carta adreçada a Joana M. Camps, consellera d'Educació, Cultura i Universitats del Govern balear, en què li demanàvem  la represa de les negociacions a propòsit de les diferents novetats educatives que tant de conflicte han creat a les Illes el present curs. La nostra intenció era, i és, la de tornar a les negociacions, i encara més després de constatar la problemàtica que està causant el Tractament Integrat de Llengües i la política de retallades de l'actual Govern balear dirigit per Jose Ramón Bauzá.

Després de dos mesos d'espera, no hem rebut cap resposta per part de cap membre del màxim organisme governamental responsable en matèria educativa. A més, el passat divendres 21 de març, la consellera Camps va fer una roda de premsa en la qual anunciava un "gran acord" educatiu per "flexibilitzar el TIL". La nostra sorpresa va ser majúscula quan va anunciar que aquest pacte l'havia signat amb les dues patronals de l'escola concertada presents al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), sense tenir en compte l'opinió dels representants de l'escola pública, ni de les famílies, ni dels sindicats ni de la Universitat. I encara més: feia extensible aquest acord, signat només amb els centres concertats, a tota la xarxa de centres públics.

Davant d'aquesta postura reiterada de menyspreu cap a l'Escola pública; de no contestar les nostres peticions per negociar els diferents aspectes problemàtics que actualment posen en perill tota una generació de nenes i nens; i d'intentar vendre a la societat illenca un pacte educatiu quan realment només s'han signat uns acords insignificants (referits a aspectes concrets relacionats amb la representativitat de la comunitat educativa o amb els continguts de l'esmentat acord), presentem el següent vídeo per denunciar la postura d'aquesta Conselleria i d'aquest Govern, amb la qual demostren que no escolten ningú, que no volen negociar res i que, a més a més, tan sols es preocupen de mostrar i/o aparentar una actitud (flexibilitat) quan el que fan és tenir-ne una altra totalment de contrària (tancament i immobilisme).

Comunicat de l'Assemblea de Docents

Des del Comitè de Vaga de l'Assemblea volem fer una sèrie de consideracions entorn al “pacte” anunciat per la Consellera d'Educació, Joana Maria Camps, amb les patronals CECE i Escola Catòlica, en relació a la “flexibilització” en l'aplicació del TIL a secundària:

-La Conselleria vol vendre com una flexibilització el que és una rectificació improvisada d'un Decret que ja va néixer fruit de la manca de planificació i la improvisació.

-Pensam que s'ha de valorar en la justa mesura aquest “pacte”, ja que per nosaltres és només un pacte amb un sector concret de l'escola concertada. Un pacte que no és amb la comunitat educativa, sinó amb uns empresaris que amb aquesta rectificació de la Conselleria s'estan cobrant les pressions que es varen produir durant la vaga envers els treballadors i treballadores de la concertada per a que no anassin a la vaga. A més, cal recordar que CECE ja va donar suport en el seu moment al TIL, i per tant, el pacte s'hauria de circumscriure estrictament a Escola Catòlica.

-Aquest pacte amb un determinat grup d'empresaris de l'educació (ni equips directius, ni Claustres de professors, ni associacions de pares, ni Consells Escolars d'aquests centres han estat consultats) ens mostra que la Conselleria entén l'educació com un negoci, i no com un servei públic. Podríem estar parlant d'un “pacte econòmic” sense cap tipus de motivació pedagògica. Una aliança il·legítima que usurpa la representativitat de la comunitat educativa.

-En cap moment la consellera Camps ha explicat quina és la motivació pedagògica d'aquesta rectificació en l'aplicació del TIL. El que, segons ells, era bo i s'estava aplicant satisfactòriament fa uns mesos, ara ja no és viable? Sota quins criteris es “flexibilitza” a secundària i no a primària?

-Amb aquesta rectificació la Conselleria no fa més que reconèixer el que venim anunciant les darreres setmanes: l'enfonsament del TIL, amplificat sobretot a secundària.

-Pel comitè de vaga de l'Assemblea de Docents aquest “pacte” no suposa un tancament del conflicte que està obert i no resoldrà la conflictivitat. Sempre hem apostat per projectes pedagògics que es construeixin des de baix, amb recursos i fonaments sòlids, i la Conselleria ens ofereix rectificacions a la part de dalt, a secundària, sembrant amb el desgavell del TIL el fracàs escolar futur. Seguim demanant la derogació del TIL, i l'establiment d'un diàleg entre la Conselleria i tota la comunitat educativa que treballi per l'elaboració d'un pla plurilingüe seriós, sempre dins els marges del Decret de Mínims per garantir la plena normalització del català.

Festa per l'Educació

La FESTA PER L'EDUCACIÓ ha estat un èxit! La idea inicial de posar en marxa activitats lúdiques, engrescadores i que agrupessin tots els col·lectius implicats en el conflicte educatiu, buscant punts en comú ha quallat i s’hi va respirar durant tot el dia un ambient de germanor i col·laboració molt positiu. La jornada va complir també el seu objectiu de continuar amb la lluita i la reivindicació; el color verd va estar absolutament majoritari i els missatges de defensa de l'educació pública i de qualitat es van poder veure per tot, així com la demanda de diàleg real i d'acords ferms. 

També la participació ha estat massiva. S’hi varen vendre més de 800 tiquets per dinar i es calcula que varen passar més de 2000 persones pel recinte durant el dia. Tots els tallers varen funcionar perfectament: els infants sortien del recinte amb cares pintades, amb globus a la mà, clauers, mandales, samarretes, punts de llibre, màscares i moltes coses més; els grups de música arreplegaren el seu públic i donaren banda sonora al dia; els tambors, caps grossos i dimonis espantaren una mica als infants i contribuïren a animar la festa. Això és una prova més que la societat recorda el conflicte i vol solucions, que això no s'ha acabat i que ens queda molta feina per fer i que, a més, tenim molt de suport per fer-la. 

Finalment, volem fer arribar el nostre agraïment a tota la gent que va fer possible la diada amb la seva feina i la seva col·laboració. Sense la implicació de tanta gent no hagués estat possible dur a terme una festa així. Moltes gràcies a la FAPA i a les APIMES involucrades. Moltes gràcies a totes les entitats que varen col·laborar, als contacontes, als músics i a tothom que va voler participar-hi. Des de l'Assemblea de Docents volem donar les gràcies molt especialment a tots els mestres i professors i als centres que s’hi varen implicar amb els tallers, a la barra, amb els concerts i que varen donar una mà a l'hora de muntar i desmuntar. Entre tots ho vàrem fer possible. 

No defallim, ens queda molta feina a fer i molt per aconseguir. 

 La Coordinadora de Professorat Preocupat

El TIL a Eivissa: la realitat

Aquí teniu el resum de l'estudi realitzat per l'Assemblea de Docents a l'illa d'Eivissa.

“REALITAT DE L’APLICACIÓ DEL TIL A L’ILLA D’EIVISSA”

Assemblea de Docents d’Eivissa

Estudi realitzat sobre un total de 29 CEIP (Infantil i Primària) i de 9 IES (Secundària) de l’illa d’Eivissa (exclosos: privat, concertat, i públics amb “Pla Pilot Plurilingüe”).

Aplicació del TIL: els centres l’apliquen com poden. El trilingüisme no es compleix a tots els centres, a causa de la manca de personal preparat.

  

- Contradicció amb les declaracions del president Bauzá, setembre de 2013.

- 14 centres d’Eivissa, un 39%, no tenen personal B2 d’anglès.

- Cada centre ha triat l’assignatura que ha pogut per a impartir-la en anglès. Tan sols un 8% diu no tenir o tenir poc problemes.

PROBLEMÀTIQUES PEDAGÒGIQUES

COMUNES A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA

- Els docents han de fer contínuament aclariments i traduccions. L’alumnat no està preparat per rebre els continguts en llengua estrangera.

- La coordinació entre els professors de matèries en anglès no s’ha previst.

- La no comprensió de les classes genera manca d’atenció, conductes disruptives i conflictivitat.

- Diferent llengua als llibres de text i com s’imparteix la matèria per la precipitació de la implantació del TIL.

- Manca de correcció en anglès. “Spanglish” i mal aprenentage (l’esborrany d’aplicació del TIL i l’exdirector general d’Innovació, Onofre Ferrer, hi resten importància).

DETECTADES A PRIMÀRIA

- Els tutors i tutores deixen de ser el referent lingüístic dels seus alumnes.

- La divisió de les àrees per llengües resulta ser caòtica i no afavoreix la introducció de les noves metodologies globalitzades.

- Aula, amb dos mestres, un en llengua oficial, i l’altre realitzant la traducció a l’anglès.

DETECTADES A SECUNDÀRIA

- Desconcert de l’alumnat pels canvis de llengua.

- Foment de l’aprenentatge memorístic, davant del raonament i la comprensió. No es garanteix l’aprenentatge significatiu i a llarg termini.

PROBLEMÀTIQUES CURRICULARS

- L’alumnat afectat pel TIL patirà un dèficit acadèmic important en el futur proper.

- El ritme de desenvolupament dels continguts és més lent que l’habitual.

- A la matèria de música, bona part dels continguts de música es relacionen amb la cultura popular de les illes, en català. Com es pot fer música en anglès?

- L’alumnat NEE o NESE (necessitats educatives o alumnat de suport) és el més perjudicat de tots. El TIL se suma a les retallades al suport que necessiten. Molt pocs PTs (Pedagogia Terapèutica) tenen B2  en anglès.

PROBLEMÀTIQUES LINGÜÍSTIQUES

- S’amenaça l’adquisició de competència lingüística en català. Les avaluacions de diagnòstic dels darrers anys mostren resultats molt semblants en català i castellà a 4t de primària i 2n d’ESO. Atribuir el fracàs escolar a la immersió lingüística en català no té fonament.

PROBLEMÀTIQUES DE RECURSOS

- 39% dels centres de l’illa no tenen personal docent preparat amb B2 en anglès.

- Deficiències molt grans en l’assignació d’auxiliars lingüístics (malgrat comunicacions del Govern).

- Oferta insuficient a les EOI. La formació en llengua estrangera no la proporciona la Conselleria. La que ofereix és de molt dubtosa qualitat.

- L’equip d’assessors del TIL (ATLES) s’ha constituït amb el curs ja molt avançat, i estan per demostrar les seves capacitats i la seva operativitat.

PROBLEMÀTIQUES FAMILIARS

- Preocupació en les famílies per la rebaixa de continguts impartits.

- Por perquè els alumnes no puguin seguir el ritme de la classe a causa de la manca de competència lingüística en anglès.

- Desconcert davant les protestes de pares i mares. Cap centre escolar sap com resoldre-les.

CONTRADICCIONS ENTRE EL TIL I LA OPINIÓ D’EXPERTS I ESTUDIS FETS

- La millora en l’ensenyament de llengües estrangeres ja s’estava duent a terme amb bons resultats (Seccions europees). El TIL és un projecte improvisat, que s’ha volgut implantar sense recursos, ni temps ni progressivitat.

- No s’han tengut en compte ni les famílies ni els professionals que l’han de portar a terme.

- No hi ha cap fonament pedagògic que justifiqui les afirmacions del govern sobre el fracàs escolar i la seua relació amb la Immersió Lingüística. El mateix informe IAQSE desmenteix aquesta idea.

- Alguns especialistes, com ara el catedràtic de Sociologia Martí March (presentació de l’anuari de l’educació de divendres 7 de febrer), afirmen que no es pot equiparar una tercera llengua, estrangera, al castellà i català. És impossible, i pedagògicament no té sentit

CONCLUSIONS

1. L’alumnat està perdent un temps molt valuós de la seua etapa formativa.

2. Els absurds pedagògics arriben a nivells estrafolaris.

3. Inspecció Educativa d’Eivissa rep instruccions de Conselleria d’Educació perquè obligui els centres amb indicacions que contravenen els principis bàsics de qualsevol ensenyament. Sempre ho fan de forma oral, mai per escrit, i contradient el que el TIL obligaria fer.

4. La igualtat horària entre català i castellà, sense altres mesures equilibradores (societat, cultura, mitjans de comunicació, cinema, etc.) pot conduir-nos a una ruptura social entre alumnat catalanoparlant i castellanoparlant. Aquests darrers sortirien de l’ensenyament obligatori sense les competències necessàries en català.

5. Les reformes de les lleis educatives que es pretenen implementar des de dalt (poder polític) fins a baix (aules), està demostrat que fracassen. Cal més planificació, progressivitat, preparació i formació del professorat, tenir en compte l’opinió del professionals del món de l’educació i de les famílies, i preveure pressuposts i condicions necessàries.

ES NECESSARI UN «PACTE EDUCATIU DE MÍNIMS».

"Realitat de l'aplicació del TIL a l'illa d'Eivissa"

L’Assemblea de Docents presentarà el proper dilluns dia 10 de febrer a les 19.30 h. a la seu universitària de la UIB,  l’estudi “Realitat de l’aplicació del TIL a l’illa d’Eivissa”, que pretén fer un apropament a com s’està aplicant el Projecte de Tractament Integrat de Llengües a l’illa, amb quines condicions, si realment l’anglès està present a les assignatures i les diferents problemàtiques que estan sorgint al centres, entre d’altres. 

Per a elaborar l’estudi s’han realitzat diverses preguntes a totes les escoles i instituts de l’illa, i això ha permès una visió completa de la realitat dels diferents projectes TIL.

A l’acte han estat convidats la delegada d’educació, els inspectors educatius de l’illa, la FAPA i les diferents AMIPES dels centres, els sindicats, les associacions de directors/es de primària i secundària, els i les docents i tot aquell públic que hi vulgui assistir.

El protocol recomana vestir de verd.

Premi Martí Gasull i Roig

Després del premi Gabriel Alomar de la Obra Cultural Balear arriba un segon guardó, el premi Martí Gasull i Roig, un nou reconeixement per la ingent, "democràtica i pacífica" tasca en defensa de la llengua catalana de l'Assemblea de Docents. 

ENHORABONA!

ES POT!

No estem sols.

 A les Illes Balears vam començar molt fort aquest curs oposant-nos a les absurdes i mai consensuades lleis educatives. Vagues, concentracions, manifestos, cartes i pancartes, reunions, assemblees, comitès. I enfront immobilisme, negació de la realitat, campanya de desprestigi, simulacres de negociació, represàlies, expedients. Però aquí seguim, amb les mateixes peticions de fa mesos, perquè no ens hem cansat i perquè no estem sols. 

Les següents plataformes s'han adherit al manifest de recolçament a la setmana verda:

ADEPAB – Albacete

Asamblea Groga Catalunya

Asamblea Marea Verde Madrid

Asociación Profesores EOI – Madrid

Bloque Marchas Obreras por la Huelga General

CGT Enseñanza – Madrid

Consulta por la Educación Pública - Madrid

LANTALAN (Pamplona)

Marea Verde Almería – Andalucía

Marea Verde Málaga – Andalucía

Marea Verde Granada – Andalucía

Marea Verde do Ensino - Galicia

Plataforma Ensenyament Marina Baixa

Soy Pública

STEVP

STES

Yo Estudié en la Pública

I aquí teniu el manifest signat aquest dissabte 1 de febrer a Madrid.

Semana de lucha por la Educación Pública en Baleares

La “Assamblea de Docents de les Illes Balears” se ha vuelto a movilizar y ha puesto en marcha la semana verde por la dignidad y solidaridad en todos los centros educativos de nuestras islas. Una nueva movilización ante las decisiones políticas del Govern Balear y su Consellería d'Educació.

La entrada en vigor de la Ley de Símbolos y el segundo expediente al director del IES Marratxí han provocado que no nos quedemos con los brazos cruzados y han acrecentado la agitación dentro de la comunidad educativa. Denunciamos públicamente la caza de brujas a la que nos estamos viendo sometidos y la pasividad del PP ante un conflicto educativo que está en un punto muerto.

Solicitamos a la Consellera Camps volvernos a sentar para negociar las reivindicaciones que, desde el primer momento, desde esta asamblea, se pusieron sobre la mesa cuando empezaron las movilizaciones en el mes de septiembre.

Entendemos que es prioritario resolver los expedientes de Menorca y Mallorca a la mayor urgencia posible. El TIL debe ser otra cuestión a tratar con premura. La aplicación de éste está siendo un fracaso y ellos serán los responsables directos de los resultados finales.

Solicitamos la retirada inmediata de la Ley de Símbolos que solo viene a echar más leña al fuego. Entendemos que querer eliminar cualquier atisbo que no suene a España es un grave error ante una sociedad que tiene al catalán como lengua cooficial. Esta ley no tiene cabida dentro del ámbito educativo y vemos claramente la persecución por parte del Govern Balear de cualquier utilización de símbolos, banderas u otro elementos reivindicativos en nuestros centros.

Pedimos que se dé marcha atrás a todos los recortes aplicados durante estos dos últimos años y que el dinero que no se ha abonado a las trabajadoras y trabajadores en los días de huelga se reviertan en ayudas sociales a la Educación Pública de nuestras islas.

Denunciamos públicamente cómo se cuestiona nuestra labor docente cada día. Las palabras de algún político y el desprestigio al que nos vemos sometidos están presentes en el día a día. La Educación es un pilar básico para que una sociedad avance y es parte responsable de la sociedad futura que queremos. Como profesionales trabajamos para construir dicha sociedad.

Lanzamos un llamamiento a la movilización ciudadana en Baleares y en todo el Estado Español en materia educativa. Los ejemplos de la Marea Blanca de Madrid, la Marea Azul en Ibiza o Gamonal en Burgos hacen presente que toda la defensa por lo público o la lucha contra los despropósitos de nuestros gobernantes tienen efecto. La Marea Verde tiene que ser la próxima en triunfar: SÍ SE PUEDE.